Capvespre a la muralla de Girona
Als Dervish, per aquella nit meravellosa
Tot sol
dalt la murada
m’hi sento sol.
Sento
silencioses passes
de ningú; em segueixen.
Ningú em segueix...
o no em segueix ningú...
Xiscles d’orenetes.
Toquen absurdes campanes
absurdes hores.
Toquen les hores de tothom,
per a tots.
Qui les escolta?
...Potser ningú.
(Marc)
5 comentaris:
Ahhh Girona.. Bonic poema. Bon dia petons.
Ahhh Girona. És bonica però en tinc els peus tips.
Infantesa, primera joventut, arrels. Sempre ha estat una ciutat de joguina: anar-hi, retratar-la però si t'hi quedes, no t'hi tanquis.
Hola Sara Maria, tens una cosa per a tu al meu bloc, passa-t'hi quan vulguis.
Digues-li al Marc que m'agarden els seus poemes.
Gràcies, Skorbuto!
Ah, i gràces, striper!
M'agraden molt les teves fotos!
Publica un comentari a l'entrada