"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
dijous, 8 de maig del 2008
Tinc un amic, en Marc, que a més de ser un gran cal•lígraf, és un bon poeta. A partir d’avui, aprofitaré alguns dels seus poemes per il•lustrar-los amb les meves fotografies. Aquest és el primer, forma part d’un recull de poemes, haikús, dedicats a les plantes de casa seva.
Benvingut Marc!
FLOR DE MISTERI
Primer una fulla,
i dues, tres i quatre:
neix com a intrusa.
Okupa verda,
com paràsit del llor
creix nova planta.
La trasplantem;
fa la viu-viu, pansida,
però es revifa.
D’on va venir?
I quin és el seu nom?
Flor de misteri...
(Marc, maig 2008)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Flors de misteri com el misteri de la vida.
El miracle de la primavera, les flors silvestres,creixen de la mà de la natura.Ahir vaig caminar per els voltants de la garrotxa i en vaig fotografiar algunes, si les vols veure a olot-fotos.blogspot.com
Bona nit.
Publica un comentari a l'entrada