"Viure,
és confiar malgrat tot;
és esperar malgrat tot;
és somriure malgrat tot.
Però,
també és admirar-se, perquè val la pena;
també és il·lusionar-se, perquè val la pena;
també és somniar, perquè val la pena;
i és abraçar-ho tot,
perquè,
com podríem viure sense abraçar?"
(Jordi Llimona).
Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Sylvie: una de les meves guitarres també és d'aquí, les altres són de Parramon. Nur: si l'ajuntament treu la normativa l'hauràs de pintar de verd fosc :(
Jo les trobo genials, i les fotos (en tinc més) les he fet tot passajant un diumenge a la tarda pel barri... N'hi ha un munt! I donen vida als carrers.
5 comentaris:
Els de dama m'han agradat...
Què xulo, quina explosió de color!
molt, molt macos tots. Si mai tinc peles per muntar una llibreria, demanaré als grafiteros que em decorin la persiana :)
Ostres... les fotos m'han recordat vells temps!! La botiga New-Phono, allà vai comprar les meves guitarres!
Sylvie: una de les meves guitarres també és d'aquí, les altres són de Parramon.
Nur: si l'ajuntament treu la normativa l'hauràs de pintar de verd fosc :(
Jo les trobo genials, i les fotos (en tinc més) les he fet tot passajant un diumenge a la tarda pel barri... N'hi ha un munt! I donen vida als carrers.
Publica un comentari a l'entrada