Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006

divendres, 9 de maig de 2008

Girona



Capvespre a la muralla de Girona
Als Dervish, per aquella nit meravellosa

Tot sol
dalt la murada
m’hi sento sol.
Sento
silencioses passes
de ningú; em segueixen.
Ningú em segueix...
o no em segueix ningú...
Xiscles d’orenetes.
Toquen absurdes campanes
absurdes hores.
Toquen les hores de tothom,
per a tots.
Qui les escolta?
...Potser ningú.


(Marc)

5 comentaris:

Striper ha dit...

Ahhh Girona.. Bonic poema. Bon dia petons.

glòria ha dit...

Ahhh Girona. És bonica però en tinc els peus tips.
Infantesa, primera joventut, arrels. Sempre ha estat una ciutat de joguina: anar-hi, retratar-la però si t'hi quedes, no t'hi tanquis.

skorbuto ha dit...

Hola Sara Maria, tens una cosa per a tu al meu bloc, passa-t'hi quan vulguis.

Digues-li al Marc que m'agarden els seus poemes.

Marc ha dit...

Gràcies, Skorbuto!

Marc ha dit...

Ah, i gràces, striper!
M'agraden molt les teves fotos!

Segueixen aquest bloc

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...