Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006

divendres, 22 de setembre de 2017

Independència!

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt de temps que no plou.
S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula
pels carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s'alci
la pols que hi ha pertot
i l'aire no esdevingui, diuen, irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l'aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe.
I, tan mateix, la remor persisteix.
Miquel Martí i Pol

dissabte, 25 de març de 2017

VIDA - Lluís Llach i Estrella Morente

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne




Potser em deixin les paraules
o potser em deixeu vosaltres
o només els anys em posin
a mercè d’alguna onada,
a mercè d’alguna onada.
Mentre tot això m’arriba,
que a la força ha d’arribar-me,
potser tingui temps encara
de robar-li a la vida
i així omplir el meu bagatge.
Mentre tot això m’arriba... vida, vida!

Encara veig a vegades,
de vegades veig encara
els meus ulls d’infant que busquen,
més enllà del glaç del vidre,
un color a la tramuntana.
M’han dit les veus assenyades
que era inútil cansar-me;
però a mi un somni mai no em cansa,
i malgrat la meva barba
sóc infant en la mirada.
A vegades veig encara... vida, vida!

Si em faig vell en les paraules,
si em faig vell en les paraules
per favor tanqueu la porta
i fugiu de l’enyorança
d’una veu que ja s’apaga.
Que a mi no m’ha de fer pena,
que a mi no em farà cap pena
i aniré de branca en branca
per sentir allò que canten
nous ocells del meu paisatge.
Que a mi no em farà cap pena... és vida, vida!

Si la mort ve a buscar-me,
si la mort ve a buscar-me
té permís per entrar a casa,
però que sàpiga des d’ara
que mai no podré estimar-la.
I si amb ella he d’anar-me’n,
i si amb ella he d’anar-me’n,
tot allò que de mi quedi,
siguin cucs o sigui cendra
o un acord del meu viatge,
vull que cantin aquest signe... vida, vida!

Potser em deixin les paraules
o potser em deixeu vosaltres
o només els anys em posin
a mercè d’alguna onada,
a mercè d’alguna onada.
Mentre tot això m’arriba... vida, vida!
Mentre tot això m’arriba... vida, vida!

dimecres, 28 de setembre de 2016

dijous, 17 de desembre de 2015

Preludi de NADAL

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Els til·lers han perdut totes les fulles 
i els caquis, els pomers, els magraners... 
Avança desembre, el mes més firaire, 
anunciant arreu el Nadal proper. 

Nues les branques dels arbres,
Nua l'ànima també 
per rebre la Bona Nova 
del desitjat Naixement. 

Temps de remoure tresors d'infantesa: 
innocència, il·lusions i tendresa. 
Festa de la pau al món 
i regal universal d'esperança. 

S'acosta Nadal que ens porta somriures 
i llavors per créixer al cor de tothom. 

Joan G. Bausa 2015

Segueixen aquest bloc

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...