Sara, amma (mare) del dessert

Avui és Santa Sara, el meu sant, a la web del Monestir de Sant Benet de Montserrat he trobat això (m’agrada especialment l’assenyalada en negreta):

És contemporània de Pafnufi (finals del sIII). Va viure prop d’Escete (a la vora d’Alexandria). Durant 60 anys estigué en una cel•la prop del Nil. Tenia costum de mantenir la vista baixa i per aquest motiu el dimoni la temptava durament, però veient que no la vencia va voler fer-la caure amb la vanaglòria. Un dia li digué provocativament: “Sara, tu m’has vençut”. Però ella li va respondre: “T’ha vençut el Crist que viu en mi”. Així, Amma Sara va romandre sempre humil.

Es conta que en una ocasió en què 2 anacoretes de fama l’anaren a veure perquè els hi donés un consell, ella va respondre: “jo no sóc més que una dona esforçada i tenaç, fonamentada en Crist que és la meva Roca”. De manera que ells quedaren profundament admirats de la seva virtut. La humilitat és un dels dons més estimats per la tradició monàstica.
El desig d’Amma Sara era de ser oblidada de tothom, a fi que el seu centre fos només el Crist.
Va arribar a ser una de les Ammes més austeres.

Igual que dels Pares, també d’ella es recorden algunes dites:
Deia: “la meva naturalesa és de dona, però l’esperit no té sexe”, responent als que s’admiraven de la seva fortalesa.
I demostrant una gran llibertat interior afirmava: “si volgués que tothom lloés la meva conducta, hauria d’agenollar-me a la porta de totes les cel•les, però el que jo vull és mantenir el cor LLIURE per a Déu. Hem de fer bones obres, però no per ser lloats pels altres, sinó per agradar a Déu”.

Ceràmica

A l’escola on vaig a fer ceràmica, DaVinci, a partir d’ara es dedicaran a la pintura i escultura, deixant de fer ceràmica. Aquestes són de les últimes peces que hi he fet, encara en veureu més doncs en tinc per posar al forn d’esmalt.

De moment m’estic mirant si cerco un altre escola de ceràmica o si canvio de disciplina. Pel cap em passa fer fotomuntatges amb aquarel•les i tintes.

Però per no aturar-me el mes de juliol estic fent un curs de Chawan, bol de té japonès, amb la Carme Balada, on, de moment, he rebut una informació preciosa sobre el bol de té i les diverses escoles de ceràmica japonesa dedicades a ell.
Ja en faré un post, val la pena!

Plaça del Rei

La plaça del Rei, ja existent al segle XI, és un lloc de trobada de la història de Barcelona. Lloc on els comptes de Barcelona construïren el seu palau, la plaça és franquejada per el Palau Reial Major, la capella palatina de Santa Àgueda i la residència dels virreis.

Magnífic és l'antic saló del tron, el Tinell, construït el 1370, amb una elegància austera que el dignifica.

En un antic edifici del segle XVI, traslladat pedra a pedra quan es va obrir la Via Laietana, hi trobem el Museu d’Història de la Ciutat, on podem visitar, al subsòl, l’antiga Barcino, ciutat romana.

Aquest és un dels altres lloc on ens agradava passar estones. Asseurens a les seves escales i parlar, a voltes escoltant les guitarres d’altres veïns que també cercaven la tranquil•litat, aleshores més que ara, de la plaça. També era, i és actualment, un lloc on es feien danses d’arreu els divendres al vespre. Més informació per les trobades de balladors que es fan actualment, aquí.

Plaça de Sant Felip Neri

La plaça és situada on hi havia part del cementiri medieval anomenat “de Montjuïc del Bisbe”, té al mig un brollador, i formen part del conjunt l’església de Sant Felip Neri, i dues cases renaixentistes, la del gremi dels calderers i la del gremi dels sabaters.

Val a dir que la façana del gremi dels calderer fou traslladada, en obrir-se la Via Laietana, a la plaça Lesseps, i posteriorment, a l’actual emplaçament.

La casa del gremi dels sabaters és avui en dia el Museu del Calçat Antic, a la seva façana es pot veure el lleó de Sant Marc, patró del gremi.

Moltes estones he passat en aquesta tranquil•la i amagada plaça del Gòtic. Amb en Jordi, un bon amic, ens asseiem en un dels portals i xerràvem llargues estones tot escoltant altres nois que tocaven la guitarra asseguts en altres portals, un d’ells l’Albert, un altre bon amic. O asseguda en un portal llegint o estudiant. També es feien danses, no recordo si els dissabtes al matí... Estic parlant de quan en tenia uns 18 anys... Ara en tinc 47!!!!

Barcelona