Discurs de Clara Ponsatí a Perpinyà

És una enganyifa contraposar el diàleg a la independència’, ha esgrimit. Per Ponsatí, ‘de res serveix ajornar la independència’ ni tampoc cercar lloc dins de l’estat espanyol, perquè creu que els catalans no hi tindran lloc ‘si no deixen de ser espanyols’.

29 de febrer de 2020

Perpinyà, Catalunya

La força de la gent - #TsunamiDemocràtic

Veus: 1. Pemi Fortuny (ex-Lax’n’busto) 2. Montse Castellà 3. Esteve Tortosa (Auxili) 4. Els Catarres ( Eric Vergés i Roser Cruells ) 5. Paula Giberga (La Folie) 6. Guillem Solé (Búhos) 7. Elèctrica Dharma ( Joan i Lluís Fortuny ) 8. Gemma humet 9. Joan Reig (Els Pets) 10. Nerea Bassart 11. Cesk Freixas 12. Albert Garcia (Ítaca band) 13. Natxo Tarrés i Roger Farré (Gossos) Músics: Joan Reig (Bateria) Dani Peña (Baix) Adrià Farré (Teclats) Pemi Rovirosa (Guitarres) Xavi de la Salud (Trompetes) Kike Ordax (Saxos i flauta) Producció: Pemi Rovirosa i Arturo Torres Enregistrat a Sputnik Recording Studio (El Vendrell)

Un somni immens

Cançó com a resposta a la sentència injusta dels presos i preses polítiques, l'empresonament de les companyes dels CDR i la persecució constant a la dissidència política.
Artistes: Valtonyc (des de l’exili) Roba Estesa Buhos Els Catarres Suu Gemma Humet Auxili Cesk Freixas Brams Huntza Bittah Cesc Sansalvadó Joina Jo Jet i Maria Ribot Pirat’s Sound Sistema Jordi Ginesta Alidé Sans Pachawa Sound Àlex Pérez Autor: Àlex Pérez Altres lletristes: Valtonyc, Joina, Bittah i Auxili Enregistrament i mescla: Àlex Pérez i Bernat Villà Mastering: Ferran Conangla Vídeo: Gemma Martz Lettering: Nirvana Jiménez Estudi d’enregistrament: Medusa Estudio. (Agraiment a Can Pardaler, Jaume Nin, Wz Estudi,Estudio Haritz Harreguy) Músics: Isaac Romagosa (guitarra) Jaume Àvila (baix) Oscar Jorba (bateria) Mario Coloma (teclats) Maria Cofan (trombó) Klaus Stroink (trompeta) Jofre Alemany (saxo) Dansa: Yandra de la Mano Lorenzo Silvia Gallifa Royo Jana Vaqués

La Cançó dels Invadits "No passareu!"

No passareu! I si passeu, 

serà damunt d'un clap de cendra: 

les nostres vides les prendreu, 

nostre esperit no l'heu de prendre. 

Mes no serà! Per més que feu, 

no passareu! 

No passareu! I si passeu 

quan tots haurem deixat de viure, 

sabreu de sobres a quin preu 

s'abat un poble digne i lliure. 

Mes, no serà! Per més que feu, 

no passareu! 

No passareu! I si passeu 

decidirà un cop més la història, 

entre el sayó que clava en creu 

I el just que hi mor, de qui és la glòria. 

Mes, no serà! Per més que feu, 

no passareu! 

A sang i a foch avançareu 

de fortalesa en fortalesa, 

però, què hi fa? si queda en peu 

quelcom més fort: nostra fermesa! 

Per'xò cantem: ”Per mes que feu, 

no passareu!”

(Apel·les Mestres, 1915 Flors de Sang)

ARA QUE L’ANY S’ACABA - MIquel Martí i Pol

Invoco els dies clars, ara que sé
que me’n desposseeix el temps.
No em vull
subjecte a cap designi que no pugui
sotmetre al ritme encès de les paraules.

A poc a poc, desfaig els rulls del vent.
La font degota lenta i m’acompassa
la mirada i la veu.

Tot se’n revela nou, però l’espera
m’adorm les mans. Només els ulls completen
el cicle tants de cops iniciat
i abandonat.
Propòsits?
Quins propòsits?

Catalunya presenta... La ruta de l'atzar