Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006

dissabte, 21 d’octubre de 2017

Gran Recapte del Banc d'Aliments 2017

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Del diari Ara

Preocupació al Gran Recapte d'Aliments per no poder assolir la xifra de voluntaris suficients

La iniciativa se celebrarà els propers dies 1 i 2 de desembre 

Ja hi ha dates per a l'inici de la novena edició del Gran Recapte d'Aliments. Els quatre bancs d'aliments que en formen part han confirmat que la iniciativa se celebrarà els propers dies 1 i 2 de desembre i tindrà com a lema 'Tones de voluntat'. Davant la situació política que està vivint el país, l'organització ha mostrat la seva preocupació per no poder aconseguir la xifra de voluntaris necessària. De fet, Lluís Fatjó, el director del Banc dels Aliments de Barcelona, ha volgut destacar que "no podem oblidar que hi ha altres realitats", en referència al fet que ara mateix la ciutadania està focalitzada en temes més polítics. 
Fatjó també ha aprofitat per fer una crida a altres entitats que puguin prestar una nau industrial on poder fer la classificació dels aliments. Aquesta és una de les parts fonamentals de la iniciativa, i per això el director ha fet el reclam. 
En referència al voluntariat que es necessita per assegurar l'èxit de la recaptació, Joan Vila, president de la Federació Catalana de Bancs d'Aliments, ha assenyalat que l'objectiu és arribar a les xifres del 2016, pel que fa a les tones d'aliments i voluntaris. I és que, tot i les dificultats inicials, l'any passat es va comptar amb una col·laboració de 26.000 voluntaris i es van recaptar 4.374 tones d'aliments. 
Qui s'ha mostrat més optimista ha estat Roser Brutau, presidenta en funcions del Banc dels Aliments. Brutau ha assegurat que "de problemes sempre n'hem tingut i sempre els hem aconseguit superar". 
Aliments bàsics sota el lema 'Tones de voluntat'
En aquesta novena edició, es vol posar el focus a cridar l'atenció de les persones per formar part del voluntariat durant els dies que dura la campanya. Per fer-ho, han realitzat un total de 15 espots de televisió, 15 gràfiques de premsa i 4 falques de ràdio, distribuïts en dues fases: la crida de voluntaris i la crida de donacions. Han tingut la col·laboració de persones famoses, com el pilot de motociclisme Àlex Marquez, la waterpolista Anni Espar o la periodista Gemma Nierga, entre altres personalitats de diferents àmbits. 
Com és habitual, la campanya pretén recollir aliments nutritius de llarga durada, com ara oli, llet i conserves, que acaben representant el 25% del que es replega durant l'any. 
El Gran Recapte també oferirà la possibilitat de participar a través de la web www.bancdelsaliments.org

divendres, 22 de setembre de 2017

Independència!

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt de temps que no plou.
S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula
pels carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s'alci
la pols que hi ha pertot
i l'aire no esdevingui, diuen, irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l'aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe.
I, tan mateix, la remor persisteix.
Miquel Martí i Pol

dissabte, 25 de març de 2017

VIDA - Lluís Llach i Estrella Morente

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne




Potser em deixin les paraules
o potser em deixeu vosaltres
o només els anys em posin
a mercè d’alguna onada,
a mercè d’alguna onada.
Mentre tot això m’arriba,
que a la força ha d’arribar-me,
potser tingui temps encara
de robar-li a la vida
i així omplir el meu bagatge.
Mentre tot això m’arriba... vida, vida!

Encara veig a vegades,
de vegades veig encara
els meus ulls d’infant que busquen,
més enllà del glaç del vidre,
un color a la tramuntana.
M’han dit les veus assenyades
que era inútil cansar-me;
però a mi un somni mai no em cansa,
i malgrat la meva barba
sóc infant en la mirada.
A vegades veig encara... vida, vida!

Si em faig vell en les paraules,
si em faig vell en les paraules
per favor tanqueu la porta
i fugiu de l’enyorança
d’una veu que ja s’apaga.
Que a mi no m’ha de fer pena,
que a mi no em farà cap pena
i aniré de branca en branca
per sentir allò que canten
nous ocells del meu paisatge.
Que a mi no em farà cap pena... és vida, vida!

Si la mort ve a buscar-me,
si la mort ve a buscar-me
té permís per entrar a casa,
però que sàpiga des d’ara
que mai no podré estimar-la.
I si amb ella he d’anar-me’n,
i si amb ella he d’anar-me’n,
tot allò que de mi quedi,
siguin cucs o sigui cendra
o un acord del meu viatge,
vull que cantin aquest signe... vida, vida!

Potser em deixin les paraules
o potser em deixeu vosaltres
o només els anys em posin
a mercè d’alguna onada,
a mercè d’alguna onada.
Mentre tot això m’arriba... vida, vida!
Mentre tot això m’arriba... vida, vida!

Segueixen aquest bloc

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...