Bon Nadal i Bones Festes

aquest Nadal

serà Nadal

com cap Nadal

i molts infants

com nous Jesús

passaran fred

passaran fam

aquest Nadal

moltes famílies

arribaran

d'un llarg viatge

sense sopluig

on refugiar-se

mentre als palaus

i a les grans cases

els opulents

faran pessebres

guarniran arbres

mentre un Tió

caga regals

inacabables

aquest Nadal

hi haurà més pobres

que cap Nadal

que aquest Nadal

toqui el teu cor

com cap Nadal

Marc 2011

Poema per al Nadal de cada any

Creu,
si vols,
si pots, si et toca,
en el Nadal de pandereta,
de ximbomba i de torrons.

Creu,
si vols,
si pots, si et toca,
en el Nadal de Santa Claus,
dels llums i de l’avet.

Creu,
si vols,
si pots, si et toca,
en el Nadal de les figures
de fang, del suro i de la molsa.

Creu,
si vols,
si pots, si et toca,
en el Nadal del Déu infant
i pobre, que neix en un estable.

Creu,
si vols,
si pots, si et toca,
en el Nadal de la família,
d’aquell petó i de l’obsequi.

No creguis,
però,
si pots, si et deixen,
en el nadal d’aparador,
dels quaranta dies de mentiders
llums publicitaris, i dels mil anuncis infames.
Aquest, de nadal, amb prou feines en té el nom.

(Marc)

Font de salut

Com bell present,
un brot petit i feble
va arribar a casa.

El vam plantar
carregats d’esperança;
cresqué valent.

Els seus plançons
seran també present:
gest d’amistat.

La primavera,
les pluges esperades,
amb goig saluda.

Amb alegria,
del cor treu una flor
l’àloe vera.
(Marc)

OBSTINAT

Vell romaní;
les branques s’assecaven
una per una...

El darrer hivern
semblava que et mories
a poc a poc.

Mes, amb la pluja,
la branca que et quedava
retroba el verd.

Vell caparrut,
has vençut la sequera,
el vent i el sol.
(Marc)

Delta del Ter

XARXES DE NÚVOL

Xarxes de núvol
esteses
que pesquen la llum de l’ocàs.

Màstils amb branques,
pollancres,
arbrats de vaixells
que mai no salparan.

(Marc)

GRANNY SMITH

Com de joguina:
d’una llavor de poma
nasqué un brot.

Un brot menut,
una petita tija
de color verd.

Va anar creixent
i es féu un petit arbre
feble i esvelt.

Cada tardor
sembla perdre la vida
amb la verdor.

Passa l’hivern,
només branques pelades,
com arbre mort.

Quan ve el bon temps
ronseja i romanceja,
fent-nos sofrir.

Quan ja patim
pensant que se’ns ha mort
brollen les fulles.

No ha fet mai flors
ni mai farà cap poma;
ens fa somriure.
(Marc)

LES VUIT A LA CATEDRAL
A en Carles Vivó, perquè l’escrigui amb cal·ligrafia.. .carolina, és clar.

els quadrats contraforts
de la catedral
vibren
com pedres vives
quan ressonen els quarts
i quatre i quatre
campanades
(Marc)

Girona

Capvespre a la muralla de Girona
Als Dervish, per aquella nit meravellosa

Tot sol
dalt la murada
m’hi sento sol.
Sento
silencioses passes
de ningú; em segueixen.
Ningú em segueix...
o no em segueix ningú...
Xiscles d’orenetes.
Toquen absurdes campanes
absurdes hores.
Toquen les hores de tothom,
per a tots.
Qui les escolta?
...Potser ningú.

(Marc)

Tinc un amic, en Marc, que a més de ser un gran cal•lígraf, és un bon poeta. A partir d’avui, aprofitaré alguns dels seus poemes per il•lustrar-los amb les meves fotografies. Aquest és el primer, forma part d’un recull de poemes, haikús, dedicats a les plantes de casa seva.
Benvingut Marc!

FLOR DE MISTERI

Primer una fulla,
i dues, tres i quatre:
neix com a intrusa.

Okupa verda,
com paràsit del llor
creix nova planta.

La trasplantem;
fa la viu-viu, pansida,
però es revifa.

D’on va venir?
I quin és el seu nom?
Flor de misteri...
(Marc, maig 2008)