
M'agrada mirar la gent, i fer-li fotografies en actituds quotidianes i no preparades.
"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.





I als temples, la gent. Sempre hi ha alguna celebració per anar-hi a dur ofrenes, flors, arròs, bestiar. Segurament és l'oportunitat de la família per menjar carn, al temple els sacerdots mataran i desagnaran els animals en senyal d'ofrena, i la família se'l tornarà a endur i se'l menjarà a casa en senyal d'agraïment als deus. D'altra manera, no acostumen a menjar carn en els seus àpats, el seu menjar és, generalment, vegetarià, i, com dir-ho... Monotemàtic, o sigui, alimentàriement pobre.