"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Me ha encantado este viaje por Katmandú. De las fotos me quedo con el color. No sé si es cosa del escáner, de la película o del photoshop... yo diría que es cosa de la artista, que como nadie ha sabido darle esa peculiar "textura".
Un abrazo muy fuerte y que te recuperes pronto.
El color no és nada de los tres que dices, és el color de Nepal, autèntico! El nuevo escaner respeta muy bien los colores originales de la pel·lícula, no los traiciona.
Besos
Publica un comentari a l'entrada