"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
dimarts, 27 de maig del 2008
Al meu país la pluja no sap ploure
Una cançó d’En Raimon, del 1983, ja ho deia: Al meu país la pluja no sap ploure
Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.
El clima mediterrani té aquestes coses.
Podeu llegir tota la cançó en aquest altre post.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Ben cer i els ploitics no saben com governar l'aigua.
És cert, la Mediterrània ja les té, aquestes coses. En qualsevol cas, beneïda pluja!
Publica un comentari a l'entrada