"Viure,
és confiar malgrat tot;
és esperar malgrat tot;
és somriure malgrat tot.
Però,
també és admirar-se, perquè val la pena;
també és il·lusionar-se, perquè val la pena;
també és somniar, perquè val la pena;
i és abraçar-ho tot,
perquè,
com podríem viure sense abraçar?"
(Jordi Llimona).
Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
dimarts, 6 de maig del 2008
Llums
Si mirem, en comptes de veure, podrem descobrir que, fins i tot, els llums fluorescents tenen el seu encant.
Tens raó: com poden canviar les coses si ens hi fixem una mica. Suposo que és un dels factors fonamentals per ser una bona fotògrafa. I que bé que et surten, noia :)
Quan vaig sortir del quiròfan on m'havien operat una important miopia congènita, el primer que vaig veure des de la camilla va ser un seguit de fluorescents com els que tu tan bé retrates. Per mi sempre havien estat una llarga i ampla línia blanca de la mateixa manera que les escales em semblaven rampes ja que quasi no distingia els graons. Salutacions.
4 comentaris:
Amb aquestes pantalles quant toca arreglals o canvials no gaire.
Tens raó: com poden canviar les coses si ens hi fixem una mica. Suposo que és un dels factors fonamentals per ser una bona fotògrafa. I que bé que et surten, noia :)
Doncs de veritat que jo si m'hi fixo hi veig més coses que no pas si només ho miro. Però sempre m'ha passat eh? :-)
Salutacions
Quan vaig sortir del quiròfan on m'havien operat una important miopia congènita, el primer que vaig veure des de la camilla va ser un seguit de fluorescents com els que tu tan bé retrates. Per mi sempre havien estat una llarga i ampla línia blanca de la mateixa manera que les escales em semblaven rampes ja que quasi no distingia els graons.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada