GRANNY SMITH
Com de joguina:
d’una llavor de poma
nasqué un brot.
Un brot menut,
una petita tija
de color verd.
Va anar creixent
i es féu un petit arbre
feble i esvelt.
Cada tardor
sembla perdre la vida
amb la verdor.
Passa l’hivern,
només branques pelades,
com arbre mort.
Quan ve el bon temps
ronseja i romanceja,
fent-nos sofrir.
Quan ja patim
pensant que se’ns ha mort
brollen les fulles.
No ha fet mai flors
ni mai farà cap poma;
ens fa somriure.
(Marc)
6 comentaris:
Les fruites ens proveeixen dels colors més complicats de la natura, colors barrejats, entrecreuats, dissimulats.
Carai, també ets poeta Skorbuto?
Mai no gossaria dir tal cosa!
una magnífica combinació, Sara Maria: les teves fotos i els seus poemes. Felicita el Marc de part meva: molt bonics :)
Bon poema el del Marc i es que la primavera.
Moltes gràcies pels vostres comentaris!
És un plaer compartir la meva poesia... Per això n'escric.
Marc
Publica un comentari a l'entrada