Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006

dimecres, 14 de maig de 2008



GRANNY SMITH

Com de joguina:
d’una llavor de poma
nasqué un brot.

Un brot menut,
una petita tija
de color verd.

Va anar creixent
i es féu un petit arbre
feble i esvelt.

Cada tardor
sembla perdre la vida
amb la verdor.

Passa l’hivern,
només branques pelades,
com arbre mort.

Quan ve el bon temps
ronseja i romanceja,
fent-nos sofrir.

Quan ja patim
pensant que se’ns ha mort
brollen les fulles.

No ha fet mai flors
ni mai farà cap poma;
ens fa somriure.

(Marc)

6 comentaris:

skorbuto ha dit...

Les fruites ens proveeixen dels colors més complicats de la natura, colors barrejats, entrecreuats, dissimulats.

Sara Maria ha dit...

Carai, també ets poeta Skorbuto?

skorbuto ha dit...

Mai no gossaria dir tal cosa!

nur ha dit...

una magnífica combinació, Sara Maria: les teves fotos i els seus poemes. Felicita el Marc de part meva: molt bonics :)

Striper ha dit...

Bon poema el del Marc i es que la primavera.

Marc ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris!

És un plaer compartir la meva poesia... Per això n'escric.

Marc

Segueixen aquest bloc

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...