TINC UN DESFICI, AI, INCLEMENT
Tinc un desfici, ai, inclement,
pel cavaller que m'ha servit.
Massa l'he amat, m'ha malferit,
vull que tothom en tingui esment.
Ara veig que sóc traïda
car no li he dat el meu amor.
Per ell jo visc en plany i enyor
en llit o quan vaig vestida.
Voldria haver-lo avarament
entre mos braços nu una nit.
Feliç seria en el meu llit
si jo li fos coixí plaent.
Més que Blancaflor, ferida
per Floris, cerco el seu favor,
car jo li ofreno cor i amor,
el seny, els ulls i la vida.
Oh bell amic ple de dolçors!
Quan us trindré vora el meu cor?
Si amb vós jagués, quin bell deport!
Quin bes, el meu, més amorós!
Sapigueu que goig hauria
si us tingués en lloc del marit
sols que em juréssiu, penedit,
de fer ço que jo voldria.
(LA COMTESSA DE DIA, Poesia trobadoresca, s. XII-XIII )
4 comentaris:
Bonica poesia a mi m'hagues agradat ser trobador.
Quina càrrega d'erotisme! La poesia dels trovadors era realment agossarada per la època.
Tens raó Skorbuto, i en aquest cas és una dona! Has llegit el Tirant Lo Blanc?
Què boniques, però m'agrada especialment la primera escultura. La trobo molt maca.
Publica un comentari a l'entrada