


LES VUIT A LA CATEDRAL
A en Carles Vivó, perquè l’escrigui amb cal·ligrafia.. .carolina, és clar.
els quadrats contraforts
de la catedral
vibren
com pedres vives
quan ressonen els quarts
i quatre i quatre
campanades
(Marc)
"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
4 comentaris:
Aixo es precios d'on son aquestes fotos?
La dels arbres és del passeig al voltant de les muralles; la porta, del call; i l'altre és una vista des de dalt de la muralla. Girona, preciosa, oi?
Fotos tardorenques camí de l'estiu :)
Girona sempre, sempre és preciosa i la catedral tot un símbol de la ciutat. I quin so més bonic el de les campanades :)
Publica un comentari a l'entrada