"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
dimecres, 23 de juliol del 2008
Musée Quai de Branly – Jean Nouvel
Quatre edificis enllaçats per passarel•les i disposats sobre un terreny de 39.000 metres quadrats, seguint la dolça curvatura del Sena i al peu de la Torre Eiffel, penjat sobre pilars i sobre un terreny que esta previst sigui ple de verdor.
La col•lecció vol oferir les arts i civilitzacions de l’Àfrica, Àsia, Oceania i Amèriques, tot reflectint la seva evolució. Però varem poder comprovar que, malgrat la gran quantitat de peces i el bon treball museístic, no deixa de ser una mostra de cultures exòtiques, tot deixant de banda, la Xina, el Japó, la Índia... Les grans cultures que, pel fet de ser-ho, ja no hi tenen lloc.
Si voleu saber-ne més de l’edifici podeu visitar el dossier del museu sobre l’edifici.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Ostres aixo es espectacular i molt maco.
M'agraden els tons vermells de la façana. I m'agrada, un cop més, la combonació de les teves fotos.
Les fotos són espectaculars. París és una ciutat preciosa, moderna, clàssica i d'avantguarda alhora. Això de les cultures "exòtiques" em recorda la visió dels exploradors del s. XIX i la seua "suficiència" enfront d'altres cultures considerades "inferiors". Anava per ací el teu comentari?
Si Francesc, la visió que en varem tenir els tres que el visitarem, és aquesta.
Mira que, malgrat parlen d'Àsia(tot i no aparèixer Xina, Japó o Índia) no parlen de les cultures antigues d'Europa... En un museu que intenta vol ser un pont de diàleg entre cultures...
Publica un comentari a l'entrada