Berliner Hauptbahnhof

El 26 de maig de 2006 s’inaugurava la nova estació central de Berlín, el més gran encreuament ferroviari d’Europa pel qual transiten més de 1000 trens al dia. La seva construcció va durar 11 anys, ocupa 185 mil metres quadrats, hi ha 80 locals comercials, 6 vies amb les seves respectives andanes, oficines, hotel, 54 escales elèctriques, 6 ascensors panoràmics, i moltíssimes escales que comuniquen els cinc nivells diferents. L’obra és dels arquitectes Gerkan, Marg & Partner.

La vista des del Reichstag

Com deia el comentari de l’entrada anterior, les vistes des del Reichstag són genials. La Postdam Platz, el Tiergarten amb la Siegessäule, la torre de comunicació, i edificis emblemàtics com la nova estació central Berliner Hauptbahnhof, la cúpula de la nova sinagoga i la coberta de Gehry pel DZ Bank, entre d’altres.

Berlín - El Reichstag

El Reichstag, uns dels edificis amb més contingut històric de Berlín. Amb la fundació de l’imperi Alemany al 1871, va sorgir la necessitat d’un edifici on celebrar les sessions parlamentàries, i així, al 1894 va acabar-se la construcció del Reichstag.
Al 1918, des d’aquí, es va proclamar la república; al 1933 els nazis hi van calar foc; el 1945 l’exèrcit roig hi va hissar la bandera al capdamunt de la cúpula en runes; al 1990 s’hi va constituir per primer cop el parlament de l’Alemanya reunificada; al 1995, l’artista Christo va embolicar l’edifici convertint-lo en una obra d’art modern; finalment, al 1999, es va inaugurar la nova cúpula, en substitució de la que estava en runes, obra de l’arquitecte Norman Foster, de 23 metres d’alçada i tota de vidre.

La Mercè

Diuen que degut al seu destronament com a patrona, Santa Eulàlia fa ploure per la Mercè. I per tal d’evitar-ho, el consistori ofrena ous a les clarisses del Monestir de Pedralbes per tal que preguin per que faci bon temps durant les festes. No recordo haver vist el nostre actual alcalde duent els ous... Però ha fet bon temps!

La Mercè

La nit del 24 d’Octubre de l’any 1.218 va baixar la Mare de Déu en persona a Barcelona i es va presentar a tres personalitats de la política catalana que es trobaven en el Palau Reial, el Rei Jaume I el Conqueridor, el conseller Sant Pere Nolasc, i el canonge de la Seu Sant Ramon de Penyafort. Els va demanar que creessin un orde de cavalleria dedicada a salvar cristians empresonats pels sarraïns

La imatge de Nostra Senyora de la Mercè es diu així perquè Jaume I li va posar aquest nom “Mercè” perquè va tenir la “mercè” de visitar-lo. I l’Ordre, els Mercedaris.

Segles més tard, el 1687, Barcelona va patir una plaga de llagosta, i es va posar en mans de la Mare de Déu de la Mercè. Acabada la plaga, el Consell de la Ciutat la va nomenar patrona de Barcelona. Fins aleshores ho havia estat Santa Eul·làlia.

El Papa, però, no va ratificar la decisió fins dos segles més tard, el 1868.

Després que el Papa Pius IX declarés la Mare de Déu de la Mercè patrona de la ciutat, Barcelona va començar a celebrar festes al setembre.

La Mercè va prendre volada l’any 1902, quan se celebrà una Festa Major que es convertí en model de les que encara avui tenen lloc a tot Catalunya. De tota manera, la història de la Mercè patiria molts alts i baixos que s’estengueren després de la guerra civil i els anys del franquisme.

Jacasol

He vivido una vida intensa, plena, haciendo lo que he querido, nadando a contracorriente por haber nacido en un país que amo, pero que no por ello es menos caótico, homofóbico y machista (acaso solo adolescente), y siempre, siempre he salido a flote, ¿A veces sin saber como ni porque? pero siempre para que.

Gozo del sol, de la luna, de las estrellas y de las nubes, pero me gustan las tormentas y los días nublados, amo el mar y siempre he pensado que no hay música más bella que la de las olas.

Adoro las sonrisas, los abrazos y recuerdo las carcajadas que con cada uno de mis amigos he compartido, tanto como las lagrimas vertidas en hombros siempre solidarios, me siento el tío mas feliz viendo como la vida se clona y regenera en reproducciones en miniatura de mis hermanos y amigos, he viajado con mi felina compañera que si hablara, diría cosas como para escribir varios libros... AMO ESCRIBIR.

Aquestes són les paraules d’un amic quan va saber que tenia un càncer. Aquest amic ha mort avui. Valgui aquest post per enviar-li una molt forta abraçada allí on sigui.

Carrers de Berlín i el transport

Els carrers de Berlín són llargs i moderns, pensades pels cotxes, amb tot també hi ha problemes per obres i en les hores puntes.
El límit en ciutat és de 30 a 50 km/hora, en autopistes, no hi ha límit.
En l’antiga zona soviètica de Berlín es conserven els semàfors amb els ninots que hi havia abans de la caiguda del mur, ara icones per fer samarretes, ninots, clauers...
També es pot veure algun que altre cotxe de l’antic règim.
Això em fa recordar un anunci de cotxes que m’encanta; tot que no és una marca alemanya us el penjo, a veure que us sembla. No oblideu pujar els altaveus!

Transport a Berlín

Torre de Televisió

L’edifici més alt de Berlín és la Torre de Televisió, a l’Alexanderplatz, amb 365 metres d’alçada, visible des de tota la ciutat. Construïda entre el 1965 i el 1969 com a rèplica oriental a la torre de comunicacons de Messedamm. Hi ha un mirador a 200 metres, a on no vaig pujar (tinc vertigen).