"Viure,
és confiar malgrat tot;
és esperar malgrat tot;
és somriure malgrat tot.
Però,
també és admirar-se, perquè val la pena;
també és il·lusionar-se, perquè val la pena;
també és somniar, perquè val la pena;
i és abraçar-ho tot,
perquè,
com podríem viure sense abraçar?"
(Jordi Llimona).
Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Quan ve Nadal, la cançó del miracle amb el pessebre de molsa i arboç, ens fa pensar en unes ganes molt vives, ens fa pensar en un desig de debò, de donar coses al Noi de la Mare, coses que vinguin de dintre del cor,
perquè si és llum i misteri que espanta, perquè si aguanta la bola del món, té la carn nua ajaguda a la palla i té les galtes mullades de plor, i vol sentir-nos molt més a la vora, ben acostats al voltant dels pastors, i vol sentir a la pell les nostres ànimes com l’alè de la mula i el bou!
Vénen contrasts que couen i que tenen ferides de fat tan inguarible, tan d'amargor i angoixa, que mouen a un neguit de nàusea o pregària: l'home que dóna almoina, l'agraïment cansat dels nens plens de parracs i mansuetud als ulls i altres coses que et calles per esglai o puresa. Però el plany és només la força solitària d'un infant que com tu és fet de fites càndides i de llet sense història i d'anhels nebulosos. Vénen els tres Reis Màgics a fer-li ofrena a un Nen i encara en nits de gebre la fam i el fred perduren.
Joan Valls i Jordà (Alcoi, 1919-1989), del llibre Paradís en Blanc
Aquesta remor que se sent no és de pluja. Ja fa molt de temps que no plou. S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula pels carrers i les cases. Aquesta remor que se sent no és de vent. Han prohibit el vent perquè no s'alci la pols que hi ha pertot i l'aire no esdevingui, diuen, irrespirable. Aquesta remor que se sent no és de paraules. Han prohibit les paraules perquè no posin en perill la fràgil immobilitat de l'aire. Aquesta remor que se sent no és de pensaments. Han estat prohibits perquè no engendrin la necessitat de parlar i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe. I, tan mateix, la remor persisteix.
Els til·lers han perdut totes les fulles i els caquis, els pomers, els magraners... Avança desembre, el mes més firaire, anunciant arreu el Nadal proper. Nues les branques dels arbres, Nua l'ànima també per rebre la Bona Nova del desitjat Naixement. Temps de remoure tresors d'infantesa: innocència, il·lusions i tendresa. Festa de la pau al món i regal universal d'esperança. S'acosta Nadal que ens porta somriures i llavors per créixer al cor de tothom.
"Nadal, el gran misteri de la salvació, no solament és recordat i celebrat, sinó també
viscut. Però, és de veritat que és viscut? La seva gràcia encara ens renova de veritat?
Només ens pot renovar si tenim voluntat d’estar disponibles interiorment i humilment.
Si volem celebrar bé el Nadal ens cal concelebrar amb la pobresa de Betlem. Aquesta
pobresa amaga el goig d’aquest misteri. L’actual crisi que patim no és solament una
crisi econòmica, sinó també una crisi d’humanitat i humilitat. No sortim de casa per
anar a adorar l’Infant. Els qui dirigeixen els destins dels pobles, tal com ens ha dit el
profeta Isaïes, ens porten a veure com una minoria de poderosos tenen un benestar
insensat i deshumanitzador, sotmeten els més pobres a suportar una vida miserable.
Però el profeta de l’Advent, Isaïes, encara avui, anuncia l’alliberament d’aquesta
situació amb l’anuncia que Déu està amb nosaltres. Ens diu: que el poble mai més no
serà esclau i que retornarà a la pàtria inundat de joia. L’Apòstol Jaume ens invita a
l’esperança i a la paciència, perquè en aquesta espera vindrà Aquell que no ens ha
deixat mai. I en el salm hem cantat que el Senyor és fidel per sempre. D’aquesta
manera, germans, la litúrgia d’aquest diumenge ens invita a esperar-lo amb joia i ens
ajuda a sortir de totes les esclavituds.
Aquesta reflexió de fe és normal que la visquem en el nostre ara i aquí. Dos fets
recents ens mouen a reflexionar com a cristians que vivim a Catalunya. Com a
cristians, el papa Francesc ens acaba d’escriure en la seva exhortació sobre “L’alegria
de l’Evangeli”: “En cada nació, els habitants desenvolupen la dimensió social de les
seves vides configurant-se com a ciutadans responsables al si d'un poble, no com a
massa arrossegada per les forces dominants [...]. Però esdevenir poble és encara
més, i requereix un procés constant en el qual cada nova generació es veu
involucrada” (Evangelii Gaudium, 220). Fins aquí les paraules del Sant Pare.
L’altre fet que ens afecta com a cristians catalans és que l’any vinent serem consultats
sobre la nostra identitat com a poble. Aquests darrers anys els nostres bisbes han
reiterat que reconeixien “la personalitat i els trets nacionals propis de Catalunya, en el
sentit genuí de l'expressió”, i defensaven “el dret a reivindicar i promoure tot el que
això comporta, d'acord amb la doctrina social de l'Església” (Al servei del nostre poble,
4). Per això ens dol que el camí que segueix el nostre poble sigui considerat per
alguns cristians “imprudent i moralment inacceptable” (J.M. Gil Tamayo).
Diu un teòleg basc que el temps de crisi pot ser una gran oportunitat per als seguidors
de Crist. Perquè, quan apareix Jesús en el nostre horitzó, comencen a manifestar-se
els miracles de la solidaritat cristiana. Efectivament, només en la fe i en la misericòrdia,
el poder de la solidaritat pot fer miracles: els cecs hi veuen, els sords hi senten, els
coixos caminen i els morts ressusciten. Sí, germans, el Nadal ens permet mirar el món
amb els ulls de la compassió de Déu, i mirar-nos nosaltres mateixos amb els ulls de la
fe, amb esperança i amb amor. Jesús sempre és salvació. Amb els ulls del profeta,
encara podem tenir esperança per anar caminant per aquest món."
Homilia del P. Salvador M. Plans monjo de Montserrat
La Maria, la meva segona neboda que ha col·laborat algun cop en aquest blog, està estudiant a la universitat Fotografia professional i creació contemporània (IDEP).
Amb els companys han creat un col·lectiu d'artistes emergents: 5500K, que ha engegat un treball d'estudi de la ciutat en el món contemporàni.
El col·lectiu 5500K neix el gener de 2013 a IDEP Barcelona per tal de treballar sobre la noció de ciutat dins el món contemporani. Partint d’aquesta inquietud, aconsegueix congregar vuit joves fotògrafs de diferents procedències i interessos, alumnes del Grau en Fotografia i Creació Contemporània, que decideixen buscar una definició el més àmplia possible del concepte “ciutat”.
Foto: Maria Aixàs
Amb aquest projecte varen presentar una proposta d'exposició al Pati Llimona que els va ser acceptat (febrer 2014); més tard també els hi varen acceptar al Espació Joven de Valladolid.
Per tal de cobrir les despeses de muntatge, i posterior trasllat de l'exposició, varen presentar el projecte a Verkami, el web de micro-mecenatge, i així varen començar a recollir els diners per aconseguir cobrir-les.
Teniu la possibilitat de ser micro-mecenes, hi ha la possibilitat de diverses aportacions, cada aportació té una recompensa:
Aportant 5€:Aparició en els agraïments de les sales d'exposició i en el blog, i a les xarxes socials del col·lectiu.
Aportant 20€: 5 postals de 10x15 amb les imatges d'un dels projectes, aparició en els agraïments de les sales d'exposició i en el blog, i a les xarxes socials del col·lectiu.
Aportant 30€: 1 làmina 48x35 amb una de les imatges de la exposició a elegir, aparició en els agraïments de les sales d'exposició i en el blog, i a les xarxes socials del col·lectiu.
Aportant 50€: 1 làmina 48x35 amb una de les imatges de la exposició a elegir, 5 postals de 10x15 amb les imatges d'un dels projectes, aparició en els agraïments de les sales d'exposició i en el blog, i a les xarxes socials del col·lectiu.
Aportant 200€: 8 làmines 48x35cm amb una de les imatges de la exposició a elegir, 40 postals de 10x15 amb les imatges d'un dels projectes, aparició en els agraïments de les sales d'exposició i en el blog, i a les xarxes socials del col·lectiu.
Per més informació el web del col·lectiu 5500K on podeu veure una presentació de cada component del grup i algunes de les fotografies.
A la pàgina del facebook o al twitter del col·lectiu també podeu anar seguint les novetats.
I com no, a la pàgina de Verkami on teniu la oportunitat de ser micro-mecenes!!!
Carta que he adreçat a l'Oficina de Consum de l'ajuntament de Barcelona i a l'Agencia Catalana de Consum, així com a la meva oficina de La Caixa (a 0,61€ per persona, quants euros poden arribar a robar?):
Quan vaig néixer el meu avi em va obrir una llibreta a La Caixa, allí anava ingressant diners el dia del meu aniversari i del meu sant. Amb el temps, i al començar a treballar va passar a ser un compte corrent, i més tard a cobrar-hi la nòmina.
Degut a les diferents pràctiques de l'entitat finalment fa poc, he canviat d'entitat financera, malgrat que conservo el compte i dues targetes, una de dèbit i una de crèdit. En l'altra entitat sols en tinc una de dèbit, i conservo la de La Caixa perquè he d'anar pagant-la i a més em soluciona algun que altre imprevist.
Cada final de mes ingresso els diners per pagar el crèdit de la tarja i llestos.
Bé, això és sols per situar-me com a clienta de La Caixa.
El dia 3 de juliol de 2013 faig la consulta de l'estat del compte, ho acostumo a fer per veure si han cobrat el crèdit de La Caixa i si hi tinc alguna que altra despesa pendent que m'hagi deixat el compte en descobert.
Veig que en data 1 de juliol m'han cobrat 0,61€ en concepte de “interes.descobert”.
Miro, i de l'1 de març fins a l'1 de juliol no hi consta cop descobert.
Vaig a la meva oficina de La Caixa a preguntar per quin descobert m'han cobrat aquests cèntims.
Primer em diuen que es correspon a un descobert de l'abril al juny. Els ensenyo l'extracte del compte que he consultat en línia i, com poden veure, no hi consta cap descobert entre l'1 de març i e l'1 de juliol.
Miren l'extracte i es posen a fer consultes a l'ordinador.
Em treuen un altre extracte on hi ha un ingrés de 20€ el dia 16 d'abril que té "data de valor" el 17 d'abril. I del mateix dia 16 un traspàs per 12,50€. M'explico:
Resulta que els vaig ingressar en efectiu i sense sobre al caixer automàtic a les 18:44:34 hores del dia 16 d'abril (en aquell moment tenia al compte 1,35€), i malgrat que a la pantalla del caixer et diuen que els ingressos sense sobre són efectius al moment, es veu que la data valor és una altra, però això no t'ho diuen.
El mateix dia 16 d'abril a les 18:46:27 vaig fer un traspàs a un altre compte de 12,50€, just des del mateix caixer un cop m'havia confirmat que s'havien ingressat els 20€ anteriors i que ja en podia disposar.
Doncs aquí és el problema, malgrat que tens ingressats els diners al compte i en pots disposar, com que estan ingressats després de les 14 hores no els compatibilitzen fins al dia següent...
La qual cosa no et diuen al moment de fer l'ingrés, al contrari, et diuen que ja els hi tens i en pots disposar.
Els dic que considero que aquesta és una pràctica abusiva, un robatori, i s'ofereixen a retornar-me els 0,61€.
Els contesto que evidentment no és pels cèntims que m'han cobrat, si no que és pel fet, el qual penso denunciar per tal que, si escau, es prenguin mesures per evitar situacions i pràctiques semblants.
PD: En tornar de la meva oficina consulto un altre cop l'extracte bancari en línia i veig que m'han ingressat els 0,61€ en concepte de “regul.int.descobert”. Tot plegat, vergonyós.
NOTA del 09/07/2013:
I encara avui me’n han explicat un altra de la nostra estimada Caixa: un amiga ingressa un taló d’un proveïdor per una quantitat de 243 euros. Quan rep l’extracte bancari veu que s’han equivocat i li han ingressat 24300 euros.
Avisa al proveïdor i va a La Caixa dient que s’han equivocat al posar la puntuació de les xifres.
La Caixa li cobra 600 euros de despeses de retorn del taló, quan es queixa li diuen que bé, que en el seu cas sols li cobraran 400... Quan l’error ha estat seu!!
#notenenperdodedeu
Aquests són els mimats de la família, ambdós han estat adoptats a la SPAM (Societat Protectora d'Animals de Mataró). L'Oli encara està en procés d'adaptació però té un bon exemple en el Blacky. Els dos són encantadors.
Compartir aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Vivir, es confiar a pesar de todo; es esperar a pesar de todo; es sonreir a pesar de todo. Pero, tambien es admirarse, porque vale la pena; tambien es ilusionarse, porque vale la pena; tambien es soñar, porque vale la pena; y es abrazarlo todo, porque, como podríamos vivir sin abrazar?
Compartir este rincón quiere ser una forma de abrazar más allá de la red.
Amb aquesta entrada començava aquest bloc, les intencions són les mateixes tot esperant haver abraçat a molts de vosaltres amb ell.
Un d'aquest dies passat al canal 33 varen emetre el documental "Les Bones Intencions" sobre desenvolupament a l'Africa
Un documental realitzat per l'economista Xavier Sala i Martin a l'any 2008, per a la Fundació Umbele.
Tal com diu ell, "explica, entre altres coses, perque l'ajuda al desenvolupament ha fracassat durant 50 anys o que qui ha fet mes pel desenvolupament i l'erradicacio de la pobresa no es cap ONG, ni cap Banc Mundial, ni cap funcionari de cap govern generos. Qui ha fet mes es la Coca Cola!".
Val la pena mirar-lo amb deteniment, no pas q per què jo sigui fan de la coca zero...
