"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
diumenge, 29 de novembre del 2009
dissabte, 14 de novembre del 2009
dimarts, 10 de novembre del 2009
divendres, 6 de novembre del 2009
dimecres, 4 de novembre del 2009
Santiago de Compostela
El centre històric de la ciutat és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 1985. Realment és una meravella passejar pels seus carrers, malgrat la gent i malgrat que, essent setembre, no hi havia massa turisme.
Varem veure més d’un peregrí, que havíem anat veien tot el trajecte atès que el camí de Santiago passa al costat de l’autovia.
És el tercer centre de peregrinació cristiana darrera de Jerusalem i Roma.
L’any vinent és any jubilar, és quasi impossible travessar la plaça de l’Obraroiro sense que algú et demani que li facis una fotografia; i si li fas, vas perdut per què un darrera altre et demanen que els hi facis... La solució: travessar la plaça a pas lleuger amb la mirada als peus sense aixecar la vista! (consell del Manuel i de la Soledad).
El més important, poder gaudir d’un sopar de tapes en companyia de la Soledad, de La Caja de los Hilos, i del Manuel, de Capitulo 0.
D’aquí a visitar, amb els seus consells i els del Gourmet de Províncias, la província de Barbanza, entre la ria d’Arosa i la ria de Muro i Noia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)