Sitges

Record de Sitges, 1919
Corren els trens d'estiu sota vitrina
I el mar, tot blau, per un tub de carei;
Passa'm, ple d'algues i sal, el botei
I acaba'm de pintar de purpurina!
Entre els grisos i el verd de la bina
Ajustem-hi el vermell; a la Remei
Se li inflen els pits sota el jersei
Mentre fem els catorze de benzina.
Ens banyarem de frac: Som a l'introit
D'aquest diví migdia, i a cad'ú
Li cal esquif i un braç llarg i segur.
Del son, grosser, ja en parla Sigmund Freud;
Tots som el pacient número u
I un llavi destenyit no és tabú.
(J. V. Foix , Sol i de dol)

Sitges

ALBA
Això ha de ser més, això demana més, això reclama créixer,
ser contemplat és més que la meitat de l'ésser:
neix un nou paisatge amb cada nova llum,
ah presència múltiple i diversa,
matís en la fixesa del costum!
Cada objecte es dóna i es dispersa:
no és en ell mateix, és en la llum
que el volta, en la mirada que el completa,
i l'ull mateix no és si no es concreta
en una visió.
Per això elogio l'alba, la promesa, la claror:
jo tornaré a ser jo, retornarà el paisatge
-quina novetat, cada retrobament!-
i tornaré a mirar enamoradament
la ben sabuda església, la previsible platja.
Què hi serà rutina? Què hi serà sorpresa?
I en l'expectativa tènue del celatge,
elogio l'alba i visc en la promesa.
(David Jou, Poemes de Sitges)

Sitges

Al segle XIV, Sitges ja era una població amb caràcter de vila, ja que era l´única situada arran de mar entre Barcelona i Tarragona, i tota ella estava envoltada de muralles. Els seus habitants cultivaven la vinya i es dedicaven a un actiu comerç marítim per la Mediterània. De l´illa grega de Monembàsia es va importar la varietat de raïm anomenada entre nosaltres malvasia, que tant de nom donaria a Sitges en els segles següents.

Sitges

Les primeres referències concretes a Sitges i a les seves terres apareixen en pergamins i documents dels arxius datats a partir del segle X, època en la qual el Comtat de Barcelona s´anava expandint cap al sud. L´any 990 ja apareix esmentat el lloc dit les Sitges, i és que en aquells temps es degueren descobrir diverses sitges (cavitats excavades al sòl per a conservar-hi productes agrícoles) entre les runes de l´antic poblat ibèric i romà, i aquesta troballa donà nom primer a un indret i després a un castell i a la vila que aparegué progressivament al seu voltant.

Sitges

Aquest cap de setmana he estat escampant la boira a Sitges, va fer un dia magnífic que va ajudar a treure mal de caps. Realment és un dels llocs encantadors, prop de Barcelona, que conserven, malgrat la gent, aquell especial toc acollidor que tants poblets de la costa han perdut. S'hi veu gent de tota mena passejant. I jo, un més.