Gent del Tíbet

La gent, m'agrada fer fotografies a la gent, ja en veureu més.

Barcelona

El meu barri

Ahir a la tarda, cap el tard, vaig sortir a passejar amb un amic. Donant voltes pel barri li anava dient, aquí vaig anar a escola, aquí jugàvem, aquí veníem a prendre alguna cosa quan érem jove… Hi ha llocs que no han canviat, altres ni s’assemblen al que eren. He viscut al mateix barri durant 45 anys, i crec que és una riquesa haver crescut, canviat, amb ell. Els canvis que hi descobreixo em fan ser més conscient dels meus propis canvis.

Tinc dos blogs

Vaig enviar a la secció de La Vanguardia “Tengo un blog”, la informació sobre els meus blogs, i avui me’ls han destacat.
Podeu mirar la notícia aquí.

T'estimo d'una altra manera

T'estimo, però d'una altra manera. Ens ha ferit tantíssimes vegades aquesta frase. I no hem tingut mai el coratge de respondre: "No em prenguis per imbècil, el que importa és l'altra manera. Quan qualifiques l'amor és que no existeix". L'amor no és mai d'una altra manera ni accepta peròs, l'amor que ens exalta que ens subleva que ens salva i que ens cura és un tot, i si és d'una altra manera o té restriccions o has d'explicar-lo, és que no existeix. No és que donaríem la vida per amor, és que la donem. Res no és frívol, tot és transcendent. (…) Ànimes incompletes que estimen d'una altra manera. Que no paguen el preu, que no assumeixen l'abisme. La nombrosíssima mediocritat s'inventa sempre excuses. No és greu una excusa solitària. Però quan acceptes una excusa per justificar-te n'acabes acceptant centenars, i exactament això és la mediocritat.
T'estimo d'una altra manera és mentida. (…)

LLIR ENTRE CARDS
Salvador Sostres
Avui, 18 de febrer de 2008

Passeig de Gràcia

Passeig de Gràcia

Diumenge vaig fer fotografies tot pujant pel Passeig de Gràcia. Quan passeges mirant veus coses en les quals no t’hi fixaries d’una altra manera. Les fotografies son fetes pujant per mà dreta.

Premi Arte y Pico per Delícies del Rebost

En Quim de Diumenja’m ha concedit el Premi Arte y Pico al meu blog Delícies del Rebost. Un premi que em fa molta il•lusió doncs el concedeixen altres bloggistes, qui millor?

Doncs ara em toca a mi, concedeixo el Premi Arte y Pico a:

1.- Quina mandra! d’en Ferran, per la seva mirada crítica a l’actualitat del nostre país, mancat cada dia més de la visió crítica dels mitjans de comunicació.
2.- El fotometro de Marcos, per la qualitat de la seva fotografia, i la originalitat de la seva mirada, així com els comentaris del seu blog amb un humor quasi britànic.
3.- Barcelona con Giordana, una italiana resident a Barcelona que ara està fent la volta al món. La visió de la ciutat per una persona de fora enamorada de la ciutat, i una experiència única de conèixer altres cultures, i en el seu cas, altres arquitectures.
4.- La cuina d’en Camil, per la qualitat de les seves receptes, i per la forma propera i vivencial de presentar-les.
5.- Per un de cuina tot just acabat de descobrir, Cuina fàcil, per això mateix, fàcil i ben ensenyades.

Bèsties

I a la Virreina, les bèsties fantàstiques del bestiari festiu català. I havia un japonés meravellat fent fotografies... S'assemblen als monstres dels còmics japonesos!

Mirades de gegants

Junt amb les capgrossos, els gegants son un element de les festes major de molts pobles de Catalunya. Aquest dies hem celebrat la festa major del Gòtic, Santa Eulàlia, antiga patrona de Barcelona, i al Centre d’Artesania de Catalunya han exposat les obres de diferents artesans de gegants, capgrossos, dracs...

Tíbet

Continuem amb el Tíbet. Els monestirs foren els que més patiren la Gran Revolució Cultural Proletària de la Xina (1966-1969), quan va perdre gran part de la seva herència budista. Més de 6000 monestirs, si la xifra és correcte, van ser destruïts i milers de monjos i monges budistes foren morts o fets presoners, o fugiren cap al Nepal o la Índia.
Encara avui es poden veure restes del que foren grans monestirs budistes; i monestirs, on hi havia hagut 4000 monjos ara amb 600. Si ve ara hi ha una suposada llibertat religiosa, sols és certa quan els lames no qüestiones el dret de la Xina de governar en el Tíbet.

Tiffany

Avui cinema, música i ceràmica. “Esmorzar a Tiffany” una pel•lícula que, malgrat estigui molt trista, sempre acaba traient-me un somriure; i amb una música que acompanya i asserena.
I un regal que un amic em va dur de NY, una gerra d’aigua de Tiffany. Preciosa, oi? Puc esmorzar amb ella…