Japó

Japó

Japó - Haikú

L’haiku, derivat de l’hakai, és una de les formes de poesia tradicional japonesa més esteses.
Es compon de tres versos, 5, 7 i 5 morae (unitat fonètica similar, tot i que no idèntica, a la síl·laba), sense rima. Sol contenir una paraula clau, denominada kigo, que indica l’estació de l’any a la qual es refereix, tradicionalment l'haiku, així com altres composicions poètiques, buscava descriure els fenòmens naturals, el canvi de les estacions, o la vida quotidiana de la gent.
En l'actualitat, es sol ensenyar a escriure aquests poemes curts en escoles occidentals, encara que d'una forma molt menys estricta, respectant-ne únicament el format sil·làbic.

Ulls clucs, contemplo
els vells, fidels paisatges
que m'acompanyen.
(Miquel Martí i Pol)</

Japó: tradició i modernitat

Tradició i modernitat, El crisantem i l’espasa, com el títol de l’anàlisi sobre la cultura japonesa escrit al 1946 per l’antropòloga nord-americana Ruth Benedict i que és una bona lectura abans d’anar aquest país, i del qual ja parlava en una altre entrada.

Eiheiji - Zen Soto

Esperant l'entrada a l'Any Nou, visitem un dels centres zen-soto més importants i impressionants, Eiheiji.
Rodejat de vells cedres japonesos i de la remor dels rierols, la naturalesa zen que l’envolta acull al visitant amb una tradició de 750 anys. Daihonzan Eiheiji va ser fundat l’any 1244 per Koso Dogen Zenji, com a principal centre de pràctica, on les ensenyances de Buda Shakuamuni poguessin ser transmeses correctament i, on la manera de Buda, que és l’origen de la pau eterna i de la felicitat de la gent, fos practicada. Fins i tot avui dia, més de 200 monjos s’hi entreguen a la pràctica del zen dia i nit.

Matsumoto, Llac Hakone, Mar del Japó

Matsumoto es troba al peu del alps japonesos i fou una antiga plaça forta i un centre de comerç de la sal.
El llac Hakone és el lloc privilegiat pels balnearis gràcies a les seves aigües termals, al peu del mont Fuji.


És Rodejat per les illes japoneses de Hokkaido, Honshu y Kyushu, i per la illa russa de Sajalin per l’est. La península de Corea i la part continental de Rússia per l’oest.

Takayama - Mercat Isaichi

Ciutat al mig dels alps japonesos, regió rica en fusta, és coneguda pel treball dels seus artesans. Conserva diversos edificis antics (reconstruïts) dels segles XVII i XVIII de l’estil Gassho-zukuri, amb uns estil propi de teulada.

Jardins japonesos

Els jardin japonesos formen part integran de la tradició en les cases privades japoneses, en els barris de les grans ciutats, en els temples budistes o els capelles xintoistes, també en llocs històrics com els vells castells. Entre ells hi ha els jardins zen, elaborats amb pedretes que evoquen l’aigua en un paisatge sec. A Kanazawa hi ha un dels sis jardins més bonics del japó, Tòquio i Kyoto també en tenen algun dels més macos.

Japó

La població del japó és força homogènia, hi ha una minoria autòctona, els ainus, provinents de Hokkaidō (una de les illes més importants que formen l’estat insular del Japó), gairebé completament assimilada. També hi ha alguns coreans i xinesos. Les religions predominants són el budisme i el xintoisme, que sovint son practicades conjuntament; els cristians són un 1% de la població.
La mortalitat és una de les més baixes del món i l’esperança de vida una de les més llargues.

Japó i el seu exèrcit

Aquests dies, Japó ha aprovat la creació del primer Ministeri de Defensa des de la Segona Guerra Mundial. La seva Carta Magna, redactada per les forces d’ocupació durant la immediata postguerra, prohibeix la seva participació en programes de defensa col•lectiva. Fins ara, l’Agencia de Defensa i les “Forces d’autodefensa”, creades al 1954 per tal de reafirmar l’esperit pacifista nipó, havien donat suport en diferents accions de les Nacions Unides.
També s’ha aprovat la reforma de la Llei d’educació per tal d’inculcar el patriotisme en les escoles, on també des del 1947, s’aplica l’esperit pacifista de la Constitució.
Llàstima que el perdem com una potència mundial que no tenia l'exercit com a despesa prioritària en els seus pressupostos.

Tòquio

En mig de Tòquio en podem trobar temples magnífics amb jardins impressionants, llocs de pau i tranquil•litat. També als patis interiors de les illes dels grans edificis es poden trobar petits jardins amb templets dedicats a les ànimes dels avantpassats de les persones que viuen allí. Tots són freqüentats per japonesos que passegen, veuen sake de les ofrenes, aigua, o recullen el fum de l’encens ofert, ja que aquest porta benediccions.

Tòquio

Un llibre que vol ser un intent d’estudi antropològic-cultural sobre el Japó, El crisantem i l’espasa, s’anomena així tot fent el símil entre modernitat i tradició que conviuen en la societat japonesa. Dos extrems antagònics i, fins i tot oposats per alguns, que fa que els contrastos, especialment pel visitant estranger, siguin sorprenents. L’estudi ha esdevingut un clàssic a llegir abans de fer el viatge cap a aquest país oriental.