Adeu i moltes gràcies, d’Altsasu estant

(extret de Vilaweb)

Han passat deu anys i el calendari ens ofereix dates gairebé idèntiques per a la celebració de la Fira d’Altsasu, el cap de setmana del 16, 17 i 18 d’octubre. Aquella nit del 14 al 15 va començar una història inoblidable per al nostre poble: una baralla entre joves de la localitat i dos guàrdies civils de paisà i les seves parelles va desencadenar un tsunami polític, social i mediàtic que no es va viure solament a la nostra zona, sinó que es va estendre a tot el País Basc i va arribar a més indrets de l’estat espanyol, especialment a Catalunya, i també a fora, amb el nom de cas Altsasu.

Ha passat una dècada i encara ens trobem gent que ens demana per la situació dels joves. Recordem que el març d’aquest 2026 el darrer condemnat va acabar de complir la pena, de manera que volem que aquest escrit serveixi d’informació i, alhora, de comiat definitiu.

Efectivament, hem viscut una situació de càstig i venjança contra aquests joves que ha durat deu anys. A l’origen hi va haver uns fets que no es van poder aclarir, però pensem que, com que hi havia implicats la Guàrdia Civil i joves d’Altsasu, els aparells de l’estat espanyol van prendre la decisió d’intervenir-hi directament. No oblidem –i així es va demostrar durant el procés judicial– el poder que té la Guàrdia Civil, ni tampoc la situació política que hi havia al País Basc, que avançava cap a una normalització i una convivència democràtica.

A partir d’aquesta decisió es va construir allò que vam definir com un muntatge polític, mediàtic i judicial, que va donar pas a un llarg recorregut repressiu i a un escàndol social de grans dimensions.

Tot allò que va comportar ja és recollit a la web www.altsasumemoria.com, com un exercici de memòria per a no oblidar aquesta història viscuda a Sakana.

És curiós, a més de real, observar que durant aquests anys es repeteixen casos i situacions d’injustícia en què conflueixen els mateixos elements, fins i tot en l’àmbit del llenguatge i dels mitjans de comunicació. Termes com ara “lawfare”, “politització de la justícia”, “dret de presumpció d’innocència”… es repeteixen actualment en més casos de càstig a la dissidència política, tant dins el País Basc com a fora, i ens recorden aquella situació injusta que ens va tocar viure i sofrir.

Però canviem de relat, perquè aquella inoblidable cançó solidària que ens van regalar, “Aurrera Altsasu”, ens deia que havíem de treure la part millor d’allò que era pitjor.

Amb aquest escrit de comiat volem agrair-vos tot el suport rebut durant aquest recorregut. Ha estat d’una magnitud tan gran, tant quantitativament com qualitativament, i tan proper i sincer, que no volem dir noms per no deixar-nos ningú.

Si abans esmentàvem la coincidència en l’ús de determinades reivindicacions (justícia, drets humans) amb els nombrosos casos de repressió que hem de suportar al nostre país, també volem remarcar la grandesa d’unes altres paraules que ens reconfortava fer servir: SOLIDARITAT, EMPATIA…

La immensa solidaritat rebuda no té preu. Tenim clar que la millor manera de correspondre-us és comprometre’ns amb les situacions d’injustícia que cada dia apareixen davant els nostres ulls.

Una abraçada a tothom qui, des de tants indrets, vau mostrar el vostre rebuig a la condemna i ens vau transmetre la vostra solidaritat i, una vegada més, una besada a tots els habitants d’Altsasu per la vostra proximitat i el vostre suport.

Altsasu Gurasoak són les mares i pares dels joves condemnats