"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
dimecres, 30 d’abril del 2008
Peus
Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.
Al andar se hace camino
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.
Caminante no hay camino
sino estelas en la mar...
(Caminante no hay camino, Antonio Machado)
dimarts, 29 d’abril del 2008
dilluns, 28 d’abril del 2008
divendres, 25 d’abril del 2008
Premi blog amic per Delicies del rebost
En Massitet i na Kisumenja, d'Olleta de verdures, m'han concedit el Premi Blog Amic. Trobo que és un premi genial per donar-nos en blog, sóm amics i, malgrat amb molts sols en coneixem virtualment, tenim moltes coses en comú i ens en coneixem moltes.
Ara em toca a mi donar-ne tres, la qual cosa no és gens fàcil.
A Striper d'històries, per això mateix de que ens coneixem moltes coses malgrat coneixer-nos sols virtualment; ell, amb els seus post, ens fa "despullar-nos" cada dia.
A Cafè de nit, amb qui a més de compartir l'afecció per la cuina compartim la de la fotografia.
A la Plataforma per la dignitat del tupper, per la solidaritat entre els qui mengem de tupper fora de casa, algun dia a la setmana o cada dia.
Turó Parc
Ja comença el bon temps. Jo treballo a prop del Turó Parc, un dels llocs on es comencen a veure tuppers a l’hora de dinar; tuppers i migdiades al sol sobre l’herba.
Fou inaugurat al 1934 amb un disseny de l’arquitecte Nicolau Maria Rubió i Tudurí del 1917. Al parc hi havia atraccions, muntanyes russes i globus aerostàtic inclòs. Amb unes dimensions força més grans que l’actual, anava fins la Via Augusta i la carretera de Sarrià, tot marcant el final de la ciutat.
Amb el desenvolupament urbanístic es va anar reduint fins arribar a ser un jardí, i convertint-se, d’un lloc popular a un àrea verda d’una zona acomodada de la ciutat.
dijous, 24 d’abril del 2008
Pèrdua de riquesa de la llengua
La nostra llengua té femení, masculí i neutre. Últimament, i en pro d’una crec que falsa igualtat, el neutre ha desaparegut del nostre vocabulari per donar lloc a un ús simultani del femení i masculí. Així parlem d’homes i dones tot fent servir-los com a masculí i femení, i no pas d’homes, el neutre.
Fins al punt del rètol que hi ha a la fotografia, és d’una caseta amagada del Turó Park. Crec que no hi ha res més discriminatori que el no ús del neutre.
dimecres, 23 d’abril del 2008
Sant Jordi
Per Sant Jordi pujo, des de fa deu anys, a Banyoles per ajudar a un amic llibreter en la diada. Aquest any fa deus anys, i sols he faltat a la cita dues vegades, fa quatre anys, quan va morir el meu pare justament el dia de Sant Jordi, i l’any passat, que vaig estar de baixa tres mesos per una operació.
I al vespre, sopem amb un grup d’amics, aquest any farà 20 anys que fem el sopar... Fa vint anys que tenim vint anys! Bé, alguns uns quants més... Però pocs mes!
Com veieu, acostumo a tenir un Sant Jordi ben distret.
Bona diada!
M'han regalat una rosa virtual, una feinada l'Striper, ens en ha regalat una a cadascú dels seus lectors.
dimarts, 22 d’abril del 2008
Escola d'art
diumenge, 20 d’abril del 2008
Escola d'art
dijous, 17 d’abril del 2008
Paris
La Saint Chapelle (1242-1248), construïda sota la direcció de Sant Lluís de França és el màxim exponent del gòtic radiant. Tenia com a missió guardar les relíquies de Jesús, la llança i la corona d’espines, així fou concebuda com un enorme reliquiari.
Es superposen dues capelles, la inferior per la gent comuna i el servei del Palau, i la superior per la Cort Reial. La inferior és d’una gran riquesa policromada, la superior té una nau de 20 metres d’alçada amb unes magnifiques vidrieres que adornen els finestrals que ocupen el lloc de les parets.
És una de les coses més belles que he vist mai, visita obligada, malgrat les cues, un cop ets a París.
dimecres, 16 d’abril del 2008
Fotògrafs
Subscriure's a:
Missatges (Atom)