Barcelona

He fet un d’aquests test Tibetans que t’envien, normalment els llenço sense obrir, però avui estava d’humor.
Ha estat curiós el resultat, la veritat és que no és lluny de com em sento aquest últim temps, ja quasi recuperada de l’operació. Un moment tranquil, en el qual les meves prioritats no són ni l’amor ni els diners, i algunes persones importants d’aquests moments. Amb tot, tinc una sensació de tristesa estranya.

Japó

Japó

Japó - Haikú

L’haiku, derivat de l’hakai, és una de les formes de poesia tradicional japonesa més esteses.
Es compon de tres versos, 5, 7 i 5 morae (unitat fonètica similar, tot i que no idèntica, a la síl·laba), sense rima. Sol contenir una paraula clau, denominada kigo, que indica l’estació de l’any a la qual es refereix, tradicionalment l'haiku, així com altres composicions poètiques, buscava descriure els fenòmens naturals, el canvi de les estacions, o la vida quotidiana de la gent.
En l'actualitat, es sol ensenyar a escriure aquests poemes curts en escoles occidentals, encara que d'una forma molt menys estricta, respectant-ne únicament el format sil·làbic.

Ulls clucs, contemplo
els vells, fidels paisatges
que m'acompanyen.
(Miquel Martí i Pol)</

Japó: tradició i modernitat

Tradició i modernitat, El crisantem i l’espasa, com el títol de l’anàlisi sobre la cultura japonesa escrit al 1946 per l’antropòloga nord-americana Ruth Benedict i que és una bona lectura abans d’anar aquest país, i del qual ja parlava en una altre entrada.

Moianès

A cavall del Bages, Osona i el Vallès, un accidentat altiplà dóna forma al Moianès. Engloba deu poblacions: Moià, Castellterçol, Castellcir, Sant Quirze Safaja, Calders, Monistrol de Calders, Santa Maria d'Oló, L'Estany, Granera i Collsuspina.

Mestres i alumnes

Al meu país la pluja no sap ploure

Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.

No anirem mai més a escola.
Fora de parlar amb els de la teua edat
res no vares aprendre a escola.
Ni el nom dels arbres del teu paisatge,
ni el nom de les flors que veies,
ni el nom dels ocells del teu món,
ni la teua pròpia llengua.

A escola et robaven la memòria,
feien mentida del present.
La vida es quedava a la porta
mentre entràvem cadàvers de pocs anys.
Oblit del llamp, oblit del tro,
de la pluja i del bon temps,
oblit de món del treball i de l'estudi.
"Por el Imperio hacia dios"
des del carrer Blanc de Xàtiva.
Qui em rescabalarà dels meus anys
de desinformació i desmemòria?

Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.
(Raimon, 1983)

Nepal

M'agrada mirar la gent, i fer-li fotografies en actituds quotidianes i no preparades.

Barcelona

Tot passejant pel Moll de la Fusta.

Santa Sara

Avui és santa Sara, si, és el meu sant. Els companys de feina m’han regalat aquestes flors.
Un cop vaig buscar quina Sara era aquesta del 13 de juliol. Vaig pujar a la biblioteca de Montserrat per què no trobava cap santoral on surtis. I allí ho vaig trobar, en un santoral francès. Era una santa mare del desert. Entre els sants pares del desert hi havia algunes dones, poques, però la gent també els hi anava demanar consell. Per això, en alguns santorals, apareix com a santa Sara abadessa.
Hi ha dues altres santes Sara, el 9 d’octubre i el 12 de setembre.

Nepal

Aquestes són dues de les fotos, fetes durant algun dels meus viatges, que més m’agraden. Les vaig fer l’any 1990 al Nepal, va ser el primer cop que hi vaig anar, després hi vaig tornar al 1994 i ja havia canviat molt, molts més cotxes i motocicletes pel carrer, més gent, més turistes…

Barcelona

Barcelona

Imatges quotidianes que acostumem a no veure. Sabeu d'on son?

Sant Martí de Riells

Aquesta petita ermita, dins el parc natural del montseny, és esmentada, ja, en el segle IX. En alguns textos apareix com a Abadia de Sant Martí de Riells.

Església parroquial d'origen romànic. Reestructurada al s. XV i ampliada al s. XVIII, ha sofert importants reformes a les dècades centrals del segle XX, que l'han alterada notablement.

De l'obra primitiva ha acabat conservant només la façana occidental, ja que els murs laterals i la capçalera han estat totalment alterats. Destaca la portalada, reaprofitada de l'edifici romànic original, amb una arquivolta cilíndrica llisa recolzada sobre dues columnes amb capitells esculpits amb decoració de caràcter floral.

Barcelona

Un cor a Barcelona

Quan la plaça s’adorm
tanca els seus ulls Barcelona
i a les ones deixa el port
perquè hi posin missatges
de paratges d’altres móns,
sempre cara a Llevant,
on té amors que l’enyoren.

Quan la plaça té son
queden només les faroles
que mandroses fan la llum
i vigilen pels pobres
que a deshores busquen l’or
que mai no han de trobar
si no hi deixen la vida...

La verge d’Ocaña que això sap,
de dalt la palmera on té l’altar
al cel li reclama a tota veu:
i els lladres dels pobres on són?
on són els qui han robat a la misèria?
on dormen els qui han pres dels qui no tenen?
i qui els empaita?
i on s’amaguen?
Barcelona.

Si a la plaça hi fa bo
seuen els lladres d’almoines
que s’enjoien amb el sol
i somniem les pompes
dels qui els roben tants tresors.
Si a la plaça hi fa bo
calma el cor Barcelona...

La verge d’Ocaña que això sap,
de dalt la palmera on té l’altar
al cel li reclama a tota veu:
i els lladres dels pobres on són?
on són els qui han robat a la misèria?
on dormen els qui han pres dels qui no tenen?
i qui els empaita?
i on s’amaguen?
Barcelona.
(Lluís Llach, 1988)