Un racó del món
"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
dimarts, 12 d’abril de 2022
dimarts, 14 de desembre de 2021
La cançó dels invadits
No passareu! I si passeu,
serà damunt d'un clap de cendra:
les nostres vides les prendreu,
nostre esperit no l'heu de prendre.
Mes no serà! Per més que feu,
no passareu!
serà damunt d'un clap de cendra:
les nostres vides les prendreu,
nostre esperit no l'heu de prendre.
Mes no serà! Per més que feu,
no passareu!
No passareu! I si passeu
quan tots haurem deixat de viure,
sabreu de sobres a quin preu
s'abat un poble digne i lliure.
Mes, no serà! Per més que feu,
no passareu!
No passareu! Y si passeu
decidirà un cop més la història,
entre el sayó que clava en creu
y el just que hi mor, de qui és la glòria.
Mes, no serà! Per més que feu,
no passareu!
A sang i a foch avançareu
de fortalesa en fortalesa,
però, què hi fa? si queda en peu
quelcom més fort: nostra fermesa!
Per'xò cantem: ”Per mes que feu,
no passareu!”
APEL·LES MESTRES
Flors de sang, 1915
Poema que van ser l'origen del lema espanyol "No pasaran" adoptat per l'exèrcit republicà contra l'exèrcit rebel franquista, a la Guerra Civil (1936-39).
Va ser escrit per Apel·les Mestres en protesta per la invasió de Bèlgica durant la Primera Guerra Mundial.
Per aquest poema, França el va distingir com a Cavaller de la Legió d’Honor i també li va concedir les Palmes Acadèmiques de França.
dimarts, 16 de febrer de 2021
dimarts, 22 de desembre de 2020
Bones festes
SORPRESES
Vénen contrasts que couen i que tenen ferides
de fat tan inguarible, tan d'amargor i angoixa,
que mouen a un neguit de nàusea o pregària:
l'home que dóna almoina, l'agraïment cansat
dels nens plens de parracs i mansuetud als ulls
i altres coses que et calles per esglai o puresa.
Però el plany és només la força solitària
d'un infant que com tu és fet de fites càndides
i de llet sense història i d'anhels nebulosos.
Vénen els tres Reis Màgics a fer-li ofrena a un Nen
i encara en nits de gebre la fam i el fred perduren.
de fat tan inguarible, tan d'amargor i angoixa,
que mouen a un neguit de nàusea o pregària:
l'home que dóna almoina, l'agraïment cansat
dels nens plens de parracs i mansuetud als ulls
i altres coses que et calles per esglai o puresa.
Però el plany és només la força solitària
d'un infant que com tu és fet de fites càndides
i de llet sense història i d'anhels nebulosos.
Vénen els tres Reis Màgics a fer-li ofrena a un Nen
i encara en nits de gebre la fam i el fred perduren.
Joan Valls i Jordà (Alcoi, 1919-1989), del llibre Paradís en Blanc
diumenge, 20 de desembre de 2020
Salvem vides
El govern de les Illes Balears ha publicat un anunci, titulat “Salvem Vides”, que cerca d’evitar una tercera onada de la covid després de les festes nadalenques.
dijous, 3 de desembre de 2020
Cantem El Botó Màgic
El Pot Petit, Xiula, Dàmaris Gelabert... canten en llengua de signes catalana
Cantem El Botó Màgic’ és el videoclip col·lectiu en llengua de signes catalana que la Fundació Aspasim ha creat per al Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat 2020 – 3 de desembre 2020
Subscriure's a:
Missatges (Atom)