"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Doncs no veiguis sinaquestas son molt bones quant aprenguis..
Caram, l'estriper té tota la raó! Trobe que són precioses, sobretot les que aguantes amb una mà. A mi també m'agrada molt la ceràmica i fa molts anys en vaig fer un curs, però ni de bon tros m'eixien eixes meravelles teues. Per cert, són com de gres, no? Em recorden un poc la ceràmica racu. Eixos esmalts són molt bonics. És la gràcia de la ceràmica, que mai pots preveure del tot què n'eixirà després de la cuita i el fet que sempre siguen peces úniques. Salutacions.
Estic d'acord amb el Francesc. Les que es posen sobre les mans són ben boniques!
Perquè no ens fas una exposició virtual, Sara Maria? Que es noti que som a l'època de les tecnologies! :))
Quina terrissa més maca i ben pintada, noia. M'apunto a la petició d'en Ferran per que facis una expossició virtual!!
Gràcies a tots, intentare fer mes fotos de peces més noves i tambe les penjare...
Publica un comentari a l'entrada