Les Halles

Les Halles és una ciutat subterrània a diferents nivells, s’hi pot trobar:
- la estació més gran de la ciutat, Châtelet-Les Halles, amb tres línees de RER (rodalíes), cinc de metro i catorze autobusos
- un dels més concorreguts centres comercials, el Forum, amb 41 milions de clients a l’any i 23 sales de cinema
- la piscina més freqüentada
- un jardí amb més de quatre hectàrees
- nombrosos oficines públiques
- tota una xarxa de serveis subterrànis
Amb tot, no hi ha cap superfície amb productes alimentaris i no té una bona senyalització.

Al 2004 un nou concurs d’arquitectura, per tal de fer la renovació total de tot el barri, va aprovar un projecte de David Mangin. Malgrat que no es durà completament d’acord amb el seu projecte, coordinarà les obres del mateix. I s’ha convocat un concurs internacional per elegir el projecte definitiu.

Les Halles

Les Halles, el mercat Robert, fou el mercat de minoristes del centre de Paris fins el 1968, quan es va convertir en el centre comercial Forum des Halles.

Creat durant el Segon Imperi, a mitjans del segle XIX, va ser traslladat a les afores de la ciutat pels problemes de tràfic que ocasionava als anys 60.

Un primer concurs per l’acondicionament de la zona que es troba sobre mateix de l’estació RER el va guanyar l’equip dels arquitectes George Pencreac’h i Claude Vasconi, amb el projecte del Forum des Halles inaugurat al 1979.
No va ser suficient i es va convocar un segon concurs que va guanyar Ricardo Bofill. El seu projecte es va desenvolupar fins la construcció de la gran obra de diferents línees de metro, abans que l’alcalde de París Jacques Chirac imposés la substitució de Bofill per Jean Willerval i el seus paraigües inaugurats al 1983.

Musée Quai de Branly – Jean Nouvel

Quatre edificis enllaçats per passarel•les i disposats sobre un terreny de 39.000 metres quadrats, seguint la dolça curvatura del Sena i al peu de la Torre Eiffel, penjat sobre pilars i sobre un terreny que esta previst sigui ple de verdor.




La col•lecció vol oferir les arts i civilitzacions de l’Àfrica, Àsia, Oceania i Amèriques, tot reflectint la seva evolució. Però varem poder comprovar que, malgrat la gran quantitat de peces i el bon treball museístic, no deixa de ser una mostra de cultures exòtiques, tot deixant de banda, la Xina, el Japó, la Índia... Les grans cultures que, pel fet de ser-ho, ja no hi tenen lloc.

Si voleu saber-ne més de l’edifici podeu visitar el dossier del museu sobre l’edifici.

Patrick Blanc – El mur vegetal

Aquest botànic i especialista en plantes tropicals, és l’inventor dels murs vegetals. Un invent patentat que permet vegetalitzar les superfícies urbanes que fins ara eren inaccessibles a les plantes.

Entre les murs vegetals que ha realitzat es troba el del CaixaForum de Madrid, així com aquests que he pogut veure a Paris.

El mur vegetal consisteix en una superposició de diferents elements que garanteixen el creixement i la fixació de les arrels de les plantes sobre una superfície, no un volum.

Si en voleu saber més podeu visitar la pàgina del Mur Vegetal de Patrick Blanc.

Estiu

Tinc uns dies de vacances, poques, les grosses fins el setembre no vindran (treballo a l’agost), per això aquests dies igual penjo post o no… Això si, m’enduré la càmera on vagi.
Si aneu de vacances, bones vacances ! I, si treballeu, que sigui tranquil·la la feina !

Flora