Avui fa cinc anys d'aquest bloc

Viure,

és confiar malgrat tot;

és esperar malgrat tot;

és somriure malgrat tot.

Però,

també és admirar-se, perquè val la pena;

també és il·lusionar-se, perquè val la pena;

també és somniar, perquè val la pena;

i és abraçar-ho tot,

perquè,

com podríem viure sense abraçar?

(Jordi Llimona)

Compartir aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.

Vivir,
es confiar a pesar de todo;
es esperar a pesar de todo;
es sonreir a pesar de todo.
Pero,
tambien es admirarse, porque vale la pena;
tambien es ilusionarse, porque vale la pena;
tambien es soñar, porque vale la pena;
y es abrazarlo todo,
porque,
como podríamos vivir sin abrazar?

Compartir este rincón quiere ser una forma de abrazar más allá de la red.

Amb aquesta entrada començava aquest bloc, les intencions són les mateixes tot esperant haver abraçat a molts de vosaltres amb ell.

Moltes gràcies per ser aquí!

Aquí podeu veure la entrada original.