"Viure,
és confiar malgrat tot;
és esperar malgrat tot;
és somriure malgrat tot.
Però,
també és admirar-se, perquè val la pena;
també és il·lusionar-se, perquè val la pena;
també és somniar, perquè val la pena;
i és abraçar-ho tot,
perquè,
com podríem viure sense abraçar?"
(Jordi Llimona).
Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
diumenge, 1 d’agost del 2010
Cementiri del Poblenou
Varem anar al cementiri del Poblenou amb una amiga, em va agradar especialment el moviment d'aquesta escultura.
Quan el tren de Rodalies de la via de Mataró tenia l'origen al costat de l'estació de França, en un moment determinat, gairebé al final, passava pel costat d'un mur que sabia que era el del cementiri del Poblenou perquè s'hi veia, a dalt de tot, l'escultura d'un àngel. Ves a saber..., potser era aquest..., o no..., però m'hi ha fet pensar.
4 comentaris:
Molt maca la primera foto. Per cert, m'encanta passejar per cementiris (digue'm especialet ;)
jejeje me ha echo grácia eso de Catalunya Península Ibèrica !molt oríginal!
És que és molt bonica, i la de dalt, amb el sol al damunt m'encanta!
Bones vacances!
Quan el tren de Rodalies de la via de Mataró tenia l'origen al costat de l'estació de França, en un moment determinat, gairebé al final, passava pel costat d'un mur que sabia que era el del cementiri del Poblenou perquè s'hi veia, a dalt de tot, l'escultura d'un àngel. Ves a saber..., potser era aquest..., o no..., però m'hi ha fet pensar.
Precioses, com sempre, les fotografies.
Publica un comentari a l'entrada