"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
divendres, 15 de gener del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Potser millor en color.
Sara,
Moltes vegades ho oblidem perquè vivim en un món potser excessivament acolorit, però la veritat és que l'encant del blanc i negre és insuperable.
Una abraçada
Sara, no sé com t'ho fas que sempre em deixes bocabadat amb la bellesa que captes amb les teues fotos. Quina sort de veure les coses així i de mostrar-nos-les!!! Salutacions, guapa!!!
precioses .
i que consti que a mi el modernisme català mai m' ha acabat d' agradar , m' esborrona , el trobo atapeït .
Me gustan mucho las fotos de la Pedrera, creo que da mucho juego. Tanto como para que hagas más entradas con este mismo tema. Creo que hay edificios modernistas que piden más ser fotografiados en color, pero tal vez no sea ésteel caso.
Besos.
Publica un comentari a l'entrada