







Després del descans andalusí, tornem-hi.
Tot trepitjant unes velles i belles rajoles, sortim del Palau dels Nazaries pel Jardí de Lindajara cap el Jardí del Partal, ambdós molt bells.
"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
2 comentaris:
Has tocat dos temes que m'agraden molt: els reflexos de l'aigua i els taulells. Són unes fotos precioses. Besades.
el aigua a un jardi donant pau mai pot faltar.
Publica un comentari a l'entrada