
Accedim al Pati dels Arrayanes, amb un estanc llarg i estret, on es reflexa la torre de Comares. El refinament de la galeria contrasta amb la forma contundent de la torre.
"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
6 comentaris:
Aqui tinc fotos jo..
hola Sara Maria!M'ha encantat el blog i sobretot la frase inicial que has triat de'n jordi llimona.Preciosa.Felicitats!!
Quina meravella de fotos i comentaris! Besades!
Moltes gràcies anònim. I als altres també!
Caram, quina gent es pot arribar a conèixer amb el teu bloc... estic al·lucinat. Besades
Jo també, i no els puc esborarr!!
Publica un comentari a l'entrada