Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006

dimecres, 21 de maig del 2008

Manolo Valdés




TINC UN DESFICI, AI, INCLEMENT

Tinc un desfici, ai, inclement,
pel cavaller que m'ha servit.
Massa l'he amat, m'ha malferit,
vull que tothom en tingui esment.
Ara veig que sóc traïda
car no li he dat el meu amor.
Per ell jo visc en plany i enyor
en llit o quan vaig vestida.

Voldria haver-lo avarament
entre mos braços nu una nit.
Feliç seria en el meu llit
si jo li fos coixí plaent.
Més que Blancaflor, ferida
per Floris, cerco el seu favor,
car jo li ofreno cor i amor,
el seny, els ulls i la vida.

Oh bell amic ple de dolçors!
Quan us trindré vora el meu cor?
Si amb vós jagués, quin bell deport!
Quin bes, el meu, més amorós!
Sapigueu que goig hauria
si us tingués en lloc del marit
sols que em juréssiu, penedit,
de fer ço que jo voldria.

(LA COMTESSA DE DIA, Poesia trobadoresca, s. XII-XIII
)

4 comentaris:

Striper ha dit...

Bonica poesia a mi m'hagues agradat ser trobador.

Josep B. ha dit...

Quina càrrega d'erotisme! La poesia dels trovadors era realment agossarada per la època.

Sara Maria ha dit...

Tens raó Skorbuto, i en aquest cas és una dona! Has llegit el Tirant Lo Blanc?

Ferran Porta ha dit...

Què boniques, però m'agrada especialment la primera escultura. La trobo molt maca.

Segueixen aquest bloc


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...