
Unes fotografies panoràmiques fetes a Paris, aquestes són de l’estiu de 2005. Són un collage de fotografies presses estratègicament per tal que després es puguin unir formant-ne una sola.
"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
3 comentaris:
uf... ho saps oi que adoro Paris?
Si Sylvie, he llegit comentaris teus al blog del Ferran i no recordo si al teu també ho dius algun cop. La veritat és que quan més hi vaig, més m'agrada. Sort que tenim vols barats i s'hi pot anar un cap de setmana...
Moi aussi, j'adore Paris... per suposat després de Berlin a la llista de ciutats preferides, hehe. Oh, la la!
Publica un comentari a l'entrada