Visca la música

Fa temps que dona voltes per la xarxa, avui la Mercè m'ha fer recordar el molt que em va agradar.

(Som Sabadell flashmob - BANCO SABADELL)

Joan Baez en català - Un regal dels Mags d'Orient per a tots

Bon Nadal

"Nadal, el gran misteri de la salvació, no solament és recordat i celebrat, sinó també viscut. Però, és de veritat que és viscut? La seva gràcia encara ens renova de veritat? Només ens pot renovar si tenim voluntat d’estar disponibles interiorment i humilment. Si volem celebrar bé el Nadal ens cal concelebrar amb la pobresa de Betlem. Aquesta pobresa amaga el goig d’aquest misteri. L’actual crisi que patim no és solament una crisi econòmica, sinó també una crisi d’humanitat i humilitat. No sortim de casa per anar a adorar l’Infant. Els qui dirigeixen els destins dels pobles, tal com ens ha dit el profeta Isaïes, ens porten a veure com una minoria de poderosos tenen un benestar insensat i deshumanitzador, sotmeten els més pobres a suportar una vida miserable.

Però el profeta de l’Advent, Isaïes, encara avui, anuncia l’alliberament d’aquesta situació amb l’anuncia que Déu està amb nosaltres. Ens diu: que el poble mai més no serà esclau i que retornarà a la pàtria inundat de joia. L’Apòstol Jaume ens invita a l’esperança i a la paciència, perquè en aquesta espera vindrà Aquell que no ens ha deixat mai. I en el salm hem cantat que el Senyor és fidel per sempre. D’aquesta manera, germans, la litúrgia d’aquest diumenge ens invita a esperar-lo amb joia i ens ajuda a sortir de totes les esclavituds.

Aquesta reflexió de fe és normal que la visquem en el nostre ara i aquí. Dos fets recents ens mouen a reflexionar com a cristians que vivim a Catalunya. Com a cristians, el papa Francesc ens acaba d’escriure en la seva exhortació sobre “L’alegria de l’Evangeli”: “En cada nació, els habitants desenvolupen la dimensió social de les seves vides configurant-se com a ciutadans responsables al si d'un poble, no com a massa arrossegada per les forces dominants [...]. Però esdevenir poble és encara més, i requereix un procés constant en el qual cada nova generació es veu involucrada” (Evangelii Gaudium, 220). Fins aquí les paraules del Sant Pare.

L’altre fet que ens afecta com a cristians catalans és que l’any vinent serem consultats sobre la nostra identitat com a poble. Aquests darrers anys els nostres bisbes han reiterat que reconeixien “la personalitat i els trets nacionals propis de Catalunya, en el sentit genuí de l'expressió”, i defensaven “el dret a reivindicar i promoure tot el que això comporta, d'acord amb la doctrina social de l'Església” (Al servei del nostre poble, 4). Per això ens dol que el camí que segueix el nostre poble sigui considerat per alguns cristians “imprudent i moralment inacceptable” (J.M. Gil Tamayo).

Diu un teòleg basc que el temps de crisi pot ser una gran oportunitat per als seguidors de Crist. Perquè, quan apareix Jesús en el nostre horitzó, comencen a manifestar-se els miracles de la solidaritat cristiana. Efectivament, només en la fe i en la misericòrdia, el poder de la solidaritat pot fer miracles: els cecs hi veuen, els sords hi senten, els coixos caminen i els morts ressusciten. Sí, germans, el Nadal ens permet mirar el món amb els ulls de la compassió de Déu, i mirar-nos nosaltres mateixos amb els ulls de la fe, amb esperança i amb amor. Jesús sempre és salvació. Amb els ulls del profeta, encara podem tenir esperança per anar caminant per aquest món."

Homilia del P. Salvador M. Plans
monjo de Montserrat

15 de desembre de 2013

Is 35,1-6.10 /Jm 5,7-10/ Mt 11,2-11

Mapa de bits - Com ser un micro-mecenes

Inauguració el dia 11 de febrer al Pati Llimona

FITA ACONSEGUIDA! Gràcies!

La Maria, la meva segona neboda que ha col·laborat algun cop en aquest blog, està estudiant a la universitat Fotografia professional i creació contemporània (IDEP). Amb els companys han creat un col·lectiu d'artistes emergents: 5500K, que ha engegat un treball d'estudi de la ciutat en el món contemporàni.

El col·lectiu 5500K neix el gener de 2013 a IDEP Barcelona per tal de treballar sobre la noció de ciutat dins el món contemporani. Partint d’aquesta inquietud, aconsegueix congregar vuit joves fotògrafs de diferents procedències i interessos, alumnes del Grau en Fotografia i Creació Contemporània, que decideixen buscar una definició el més àmplia possible del concepte “ciutat”. 

Foto: Maria Aixàs

Amb aquest projecte varen presentar una proposta d'exposició al Pati Llimona que els va ser acceptat (febrer 2014); més tard també els hi varen acceptar al Espació Joven de Valladolid.

Per tal de cobrir les despeses de muntatge, i posterior trasllat de l'exposició, varen presentar el projecte a Verkami, el web de micro-mecenatge, i així varen començar a recollir els diners per aconseguir cobrir-les.

Teniu la possibilitat de ser micro-mecenes, hi ha la possibilitat de diverses aportacions, cada aportació té una recompensa:

• Aportant 5€: Aparició en els agraïments de les sales d'exposició i en el blog, i a les xarxes socials del col·lectiu.
• Aportant 20€: 5 postals de 10x15 amb les imatges d'un dels projectes, aparició en els agraïments de les sales d'exposició i en el blog, i a les xarxes socials del col·lectiu.
• Aportant 30€: 1 làmina 48x35 amb una de les imatges de la exposició a elegir, aparició en els agraïments de les sales d'exposició i en el blog, i a les xarxes socials del col·lectiu.
• Aportant 50€: 1 làmina 48x35 amb una de les imatges de la exposició a elegir, 5 postals de 10x15 amb les imatges d'un dels projectes, aparició en els agraïments de les sales d'exposició i en el blog, i a les xarxes socials del col·lectiu.
• Aportant 200€: 8 làmines 48x35cm amb una de les imatges de la exposició a elegir, 40 postals de 10x15 amb les imatges d'un dels projectes, aparició en els agraïments de les sales d'exposició i en el blog, i a les xarxes socials del col·lectiu.

Per més informació el web del col·lectiu 5500K on podeu veure una presentació de cada component del grup i algunes de les fotografies. A la pàgina del facebook o al twitter del col·lectiu també podeu anar seguint les novetats.

I com no, a la pàgina de Verkami on teniu la oportunitat de ser micro-mecenes!!!

Cantonigers

Instagram és una aplicació per a mòbils que ha sabut guanyar-se un lloc entre els usuaris d'smartphones. I a més a fet néixer comunitats d'usuaris diversos.

El cap de setmana del 19 i 20 d'octubre varem viure una trobada d'Instagramers a Cantonigròs, #cantonigers.

Organitzat per la Sílvia de Cuinetes i en Miquel del Bloc Apple en català, i amb la participació activa de gairebé tots els comerços d'aquest petit i acollidor poble de l'Osona, va ser tot un èxit.

Cantonigròs pertany a l'ajuntament de l'Esquirol (Santa Maria de Corcó) i el seu nom va lligat al seu origen. Un hostal per acollir els viatgers que anaven de Vic a Olot, creat pel gascó Antoni Prat, va ser el nucli de la població. Deuria ser molt gros per que tenia el sobrenom de Toni Gros... I d'aquí, com us heu pogut imaginar, CanToniGros.

No és el primer cop que participava en una trobada a Cantonigròs, ja havíem fet una trobada de bloguers gastronòmics, a l'octubre del 2011.

Jo vaig participar a la Cantoniger, amb l'Oli (el meu gos), el diumenge. En arribar acreditacions amb els tiquets d'esmorzar, excursions i dinar, depenen a què ens havíem inscrits. I el photocall.

Un magnífic esmorzar amb botifarra, cansalada (quina cansalada!), a la brasa, pa amb tomàquet i begudes, gràcies a l'Associació de comerciants del poble i Estrella Damm.

Un cop refetes les forces es van realitzar tres rutes diferents amb diverses dificultats.
Jo vaig optar per la més senzilla, una petita ruta pel camí dels enamorats, on l'Oli, com podeu veure, va fer amistat amb un bolet.

En tornar un taller de coques impressionant, amb l'Ignasi Camps del restaurant Ca l'Ignasi, Pere Planagumà del restaurant Les Cols i David Sanglas del restaurant Sambucus. Magnífiques totes tres.

Així com una visita a Can Colom on es va fer el taller i un tast dels seus embotits... Aixxxx, la seva pilota al forn...!!!

Els restaurants del poble varen fer un menú especial per aquests dies, i el diumenge vaig anar a dinar a Ca la Laia, germana de Ca l'Ignasi: Farcellets de formatge de cabra amb poma al forn (uns bombons deliciosos), galets gratinats al forn de llenya (un clàssic ja del restaurant, boníssims) i un préssec confitat amb nata de la casa i ametlla que estava de mort.

Totes les fotos són fetes amb el mòbil i publicades via Instagram, crec que en trobades i concursos d’Instagram no val dur la càmera reflex o compacta i després baixar-les al mòbil per penjar-les.
Una aplicació de fotografia per a mòbils demana fotografies fetes amb el mòbil, per això ja ni vaig dur-me’n la meva reflex i sols vaig anar a el mòbil.

Amb diversos concursos oberts podeu veure les fotos dels diversos participants aquí #cantonigers. I el facebook de l’esdeveniment, aquí.

Els Cantonigers

El camí dels enamorats

L'Oli s'enamora d'un bolet!

Joves Cantonigers

Una de les coques que ens varem preparar

Els excepcionals galets gratinats de Ca la Laia

Farcellets de poma i formatge de cabra

Préssec amb nata de Ca la Laia

Part dels cantonigers, els que varem dinar a Ca la Laia

Fem Via amb els blogs

Tot afegint-me a la proposta del Blog-Via cap a la independència, faig cadena amb molts altres blogs.
Anem fent via!

Prenc la mà del blog Arts escèniques per la Independència i la dono al blog Tortosa antiga.

I demà, a la Via Catalana!