Sant Ponç

Bisbe de la Gàl•lia, perseguit i martiritzat. Patró dels herboristes i apicultors.
Cada 11 de maig tenen lloc fires on es venen mel, herbes aromàtiques, remeieres, fruits confitats.


A Barcelona es coneguda la fira que es fa al carrer Hospital aquet dia. Es fa allí per què a la capella de l’Hospital de la Santa Creu es venerava la imatge del sant, la qual amb la restauració i conversió de la capella en sala d’exposicions, va ser traslladada a la propera església de Sant Agustí Nou.



Més informació sobre la Fira de Sant Ponç

Barcelona

Lactium - Vic

Doncs si, amb en Martí d’Apunts de cuina, varem anar a Vic a gaudir de la nova fira Lactium. I no en varem sortir decebuts.
L’amplitud del passeig permet una renglera d’estants deixant pas als vianants, el que fa còmode, fins i tot quan hi ha molta gent, l’anar amunt i avall tot visitant les parades.
Varem arribar relativament aviat, a les 11h i varem poder fer una primera passada, on ja varem comprar algunes coses que ens guardaren els expositors.
Així vaig poder comprar el formatge blau de Muntanyola (Mas Vilavendrell) que varem conèixer al Fòrum de Girona i que hem vaig quedar amb les ganes de comprar aleshores.
En vaig comprar mes de formatges, no n’hi havia per menys. Uns formatges ecològics de Catí. Un formatge de Can Pujol de Vilassar de dalt, tipus brie, l’Odre, molt bo. Del Serrat Gros d’Ossera, Lo pebrot. Un formatge de cabra per untar en oli de gira-sol (l’oli d’oliva li amagaria el gust), de la formatgeria Monber d’Agramunt. Una tetilla gallega. Una melmelada de Saüc de l’empresa Ple de Bo de Lles de Cerdanya, que per acompanyar als formatges va anar molt bé.
Cal agrair també el bon acolliment que varem tenir a l’estand de la Companyia Cervesera del Montseny, on ens varen deixar catar una nova cervesa que presentaven a la fira, envellida en barrica de roure francès i de la qual n’han fet 500 unitats. En Martí se’n va endur una a casa.

Lactium - Vic

Podeu llegir-ne la crònica del Martí d'Apunts de cuina.
(Properament la crònica)

Barcelona

El Carilló del Palau de la Generalitat

Amb motiu de la Mare de Déu de Montserrat el carilló del Palau va tocar el Virolai i algunes sardanes dedicades a la muntanya i a la Moreneta.
Com que treballo al costat, i amb el permís dels caps, uns quants hem pujar al carilló per poder-lo escoltar i veure tocar la carillonista, l’Anna Maria.

Després del concerts, ella mateix ens va explicar algunes coses interessants, algunes de les quals us explico.

El primer carilló que es coneix és del 1510 als països nòrdics.
A Palau n’hi havia hagut un d’anterior del 1927, més petit, amb 13 campanes, i amb teclat i pedalers mecànics. Actualment es troba al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya a Terrassa.

El carilló actual és del 1976, i fou restaurat al 1991. Te 49 campanes fixes i pesa 4.898 quilos, el teclat i el pedaler són manuals.

Campanes fixes vol dir que amb l’esforç de teclejar les tecles, la carillonista ha de fer la força per moure el batall, que és el que és unit a la tecla pel cable. En altres és mou la campana, el que suposa una major força. El nivell de força que es fa, segons l’estil de la peça i del gust de la interpretació, és el que diferencia els estils dels diferents carillonistes.

Es poden consultar els concerts del Carilló del Palau, gratuïts, aquí, s’escolten des del patí dels tarongers els dies que fa bon temps o des de la galeria gòtica si fa mal temps. També es poden escoltar des de la plaça Sant Jaume o pels carrers del voltant. I si es vol pujar a veure els teclats s’ha de demanar abans.