Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006

dimarts, 10 de juny del 2008

Unes obres

1 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne



Ho sé, fa dies que no actualitzo, ho sento
Avui amb unes fotos fetes aquet cap de setmana en una obra. El contrast de colors em va agradar.

dimecres, 4 de juny del 2008

Urtica - Ortiga

4 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne


La ortiga, una de les males herbes més habituals i de les que tothom fuig, és també una de les plantes que més aplicacions medicinals posseeix.

Planta herbàcia perenne, completament coberta amb pèls. Aquests cabells, tenen forma de minúscules ampolles plenes d’un líquid irritant, compost en gran part per àcid fòrmic, que provoca coïssor en contacte amb la pell.
Els pèls son molt durs i fràgils, per lo qual, sols amb un petit frec, es trenquen.

Per al seu ús medicinal es fan servir principalment les fulles, però també l’arrel i les llavors. És rica en olis essencials, sals, vitamines i minerals. Els remeis amb ortiga es fan servir per depuratius general, diürètics, gota, reumatismes, diabetis (és hipoglucemiant), pel sistema vascular, reconstituent degut al seu alt grau de vitamines i minerals, antidiarreic, per tractar les anèmies...

Té 2 vegades més ferro que els espinacs, 100 vegades més calci que una poma, 2 vegades mes fòsfor que la pastanaga, 2 vegades més sodi que un nap, 6 vegades més vitamina C que una taronja, 10 vegades més vitamina B2 que un tomàquet...

La urticària es perd amb la cocció, com també amb el picat ben fi i macerat amb vinagre.
Per cuinar cal aprofitar la part superior de la planta no florida, i els brots més tendres.

Val la pena recollir-les i cuinar-les, assecar-les o preparar-ne conserves.

dimarts, 3 de juny del 2008

Trementinaires

1 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne




Una de les activitats que, per sort, es varen poder realitzar fou el curs de cuina amb ortigues. La Suzette i la Manda ens van explicar com manipular-les i cuinar-les.
La Suzette va conèixer la Sofia, la última trementinaire viva, i varen intercanviar coneixements de les herbes remeieres de la Vall; té una explotació d’agricultura biològica d’herbes remeieres a Ossera, un poble al costat de Tuixén. Podeu visitar la web aquí.
Primer ens varen explicar com són i com collir i agafar les ortigues, després com estriar les parts per cuinar. Finalment ens varem distribuir en dos grups, i varem començar a cuinar. Podreu veure les receptes a Delícies del Rebost.
Crema d’ortigues
Amanida d’ortigues fresques
Crakers d'ortigues
Cookies d'ortigues
Bacallà o tonyina amb salsa d’ortigues
Arrebossat d'ortigues

dilluns, 2 de juny del 2008

Trementinaires

2 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne




El cap de setmana hi havia al festa de les trementinaires.
Les dones de la vall tenien gran coneixença de les plantes, les seves virtuts medicinals i els processos d'elaboració de remeis ancestrals adquirits per transmissió oral.

Es dedicaven a collir herbes medicinals i a preparar remeis. Marxaven un o dos cops l'any i podien ser fora des de tant sols uns dies fins a quatre mesos. La majoria de les trementinaires seguien sempre la mateixa ruta, ja que la major part de les masies on anaven esdevenien els clients d'any rere any.

El seu nom el deuen a la trementina, el remei que més popularitat els va donar.

La última trementinaire, la Sofia d'Ossera, va sortir per darrer cop l'any 1982 per les terres catalanes, a practicar el seu ofici.

Durant el cap de setmana es realitzen un seguit d'activitats relacionades amb aquest vell ofici tant desconegut a casa nostra. Degut a les pluges algunes de les activitats es varen haver de suspendre, altres no, com el taller de cuina de l’ortiga. Del qual en parlaré en el proper post i en penjaré receptes a Delícies del Rebost.

divendres, 30 de maig del 2008

Tuixén

2 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne


Tuixén és situada al vessant meridional de la Serra del Cadí. En aquest municipi s’ajunten els rius Mola i Josa, formant el riu la Vansa que dona nom a la vall.
Població dedicada abans al sector primari, boscos i bestiar, actualment viu gràcies al terciari, turisme, restauració i esquí nòrdic.

dimarts, 27 de maig del 2008

Al meu país la pluja no sap ploure

2 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne



Una cançó d’En Raimon, del 1983, ja ho deia: Al meu país la pluja no sap ploure

Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.


El clima mediterrani té aquestes coses.

Podeu llegir tota la cançó en aquest altre post.

Segueixen aquest bloc


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...