"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
dissabte, 25 de març del 2017
VIDA - Lluís Llach i Estrella Morente
Potser em deixin les paraules
o potser em deixeu vosaltres
o només els anys em posin
a mercè d’alguna onada,
a mercè d’alguna onada.
Mentre tot això m’arriba,
que a la força ha d’arribar-me,
potser tingui temps encara
de robar-li a la vida
i així omplir el meu bagatge.
Mentre tot això m’arriba... vida, vida!
Encara veig a vegades,
de vegades veig encara
els meus ulls d’infant que busquen,
més enllà del glaç del vidre,
un color a la tramuntana.
M’han dit les veus assenyades
que era inútil cansar-me;
però a mi un somni mai no em cansa,
i malgrat la meva barba
sóc infant en la mirada.
A vegades veig encara... vida, vida!
Si em faig vell en les paraules,
si em faig vell en les paraules
per favor tanqueu la porta
i fugiu de l’enyorança
d’una veu que ja s’apaga.
Que a mi no m’ha de fer pena,
que a mi no em farà cap pena
i aniré de branca en branca
per sentir allò que canten
nous ocells del meu paisatge.
Que a mi no em farà cap pena... és vida, vida!
Si la mort ve a buscar-me,
si la mort ve a buscar-me
té permís per entrar a casa,
però que sàpiga des d’ara
que mai no podré estimar-la.
I si amb ella he d’anar-me’n,
i si amb ella he d’anar-me’n,
tot allò que de mi quedi,
siguin cucs o sigui cendra
o un acord del meu viatge,
vull que cantin aquest signe... vida, vida!
Potser em deixin les paraules
o potser em deixeu vosaltres
o només els anys em posin
a mercè d’alguna onada,
a mercè d’alguna onada.
Mentre tot això m’arriba... vida, vida!
Mentre tot això m’arriba... vida, vida!
dimarts, 1 de novembre del 2016
dimecres, 28 de setembre del 2016
PATRIA - Salon Erótico de Barcelona Apricots 2016
Agosarat, sincer, realista, pocavergonya, amb un punt de manca de respecte (el just)... Però genial!
diumenge, 14 de febrer del 2016
dijous, 17 de desembre del 2015
Preludi de NADAL
Els til·lers han perdut totes les fulles
i els caquis, els pomers, els magraners...
Avança desembre, el mes més firaire,
anunciant arreu el Nadal proper.
Nues les branques dels arbres,
Nua l'ànima també
per rebre la Bona Nova
del desitjat Naixement.
Temps de remoure tresors d'infantesa:
innocència, il·lusions i tendresa.
Festa de la pau al món
i regal universal d'esperança.
S'acosta Nadal que ens porta somriures
i llavors per créixer al cor de tothom.
Joan G. Bausa 2015
i els caquis, els pomers, els magraners...
Avança desembre, el mes més firaire,
anunciant arreu el Nadal proper.
Nues les branques dels arbres,
Nua l'ànima també
per rebre la Bona Nova
del desitjat Naixement.
Temps de remoure tresors d'infantesa:
innocència, il·lusions i tendresa.
Festa de la pau al món
i regal universal d'esperança.
S'acosta Nadal que ens porta somriures
i llavors per créixer al cor de tothom.
Joan G. Bausa 2015
dijous, 9 d’abril del 2015
In memoriam
Xavier Vinader, periodista. Contra la guerra bruta.
Podeu veure el reportatge que va fer TV3 a:
http://www.tv3.cat/videos/5466875/Xavier-Vinader-periodista-Contra-la-guerra-bruta
Podeu veure el reportatge que va fer TV3 a:
http://www.tv3.cat/videos/5466875/Xavier-Vinader-periodista-Contra-la-guerra-bruta
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

