GRANNY SMITH

Com de joguina:
d’una llavor de poma
nasqué un brot.

Un brot menut,
una petita tija
de color verd.

Va anar creixent
i es féu un petit arbre
feble i esvelt.

Cada tardor
sembla perdre la vida
amb la verdor.

Passa l’hivern,
només branques pelades,
com arbre mort.

Quan ve el bon temps
ronseja i romanceja,
fent-nos sofrir.

Quan ja patim
pensant que se’ns ha mort
brollen les fulles.

No ha fet mai flors
ni mai farà cap poma;
ens fa somriure.
(Marc)

LES VUIT A LA CATEDRAL
A en Carles Vivó, perquè l’escrigui amb cal·ligrafia.. .carolina, és clar.

els quadrats contraforts
de la catedral
vibren
com pedres vives
quan ressonen els quarts
i quatre i quatre
campanades
(Marc)

Girona

Capvespre a la muralla de Girona
Als Dervish, per aquella nit meravellosa

Tot sol
dalt la murada
m’hi sento sol.
Sento
silencioses passes
de ningú; em segueixen.
Ningú em segueix...
o no em segueix ningú...
Xiscles d’orenetes.
Toquen absurdes campanes
absurdes hores.
Toquen les hores de tothom,
per a tots.
Qui les escolta?
...Potser ningú.

(Marc)

Tinc un amic, en Marc, que a més de ser un gran cal•lígraf, és un bon poeta. A partir d’avui, aprofitaré alguns dels seus poemes per il•lustrar-los amb les meves fotografies. Aquest és el primer, forma part d’un recull de poemes, haikús, dedicats a les plantes de casa seva.
Benvingut Marc!

FLOR DE MISTERI

Primer una fulla,
i dues, tres i quatre:
neix com a intrusa.

Okupa verda,
com paràsit del llor
creix nova planta.

La trasplantem;
fa la viu-viu, pansida,
però es revifa.

D’on va venir?
I quin és el seu nom?
Flor de misteri...
(Marc, maig 2008)

Llums

Si mirem, en comptes de veure, podrem descobrir que, fins i tot, els llums fluorescents tenen el seu encant.

Premi Canalla

L’Striper m’ha concedit el premi Canalla. Això de Canalla no sé si ve de mainada o de trapella… Me la concedit pel somriure de la fotografia del meu perfil… Ja jutjareu vosaltres!

Ara em tocaria a mi, però, de moment, hi penso.