Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006

dilluns, 11 de febrer del 2008

Tiffany

2 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne

Avui cinema, música i ceràmica. “Esmorzar a Tiffany” una pel•lícula que, malgrat estigui molt trista, sempre acaba traient-me un somriure; i amb una música que acompanya i asserena.
I un regal que un amic em va dur de NY, una gerra d’aigua de Tiffany. Preciosa, oi? Puc esmorzar amb ella…


dijous, 7 de febrer del 2008

Tíbet

1 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne



Arribem al monestir de Samye, el temple budista més antic del Tíbet. Va ser construït a finals del segle VIII.
Té forma de mandala gegant, amb un temple principal al centre. La resta d’edificis s’aixequen en les cantonades dels quatre punts cardinals, representant els continents i altres elements de l’univers budista.
Al 2007 es va denunciar que la policia armada xinesa havia destruït una colossal estàtua de Padmasambhava, fundador del monestir, i construïda amb els fons donats pels habitants d’una ciutat de la província xina de Cantón.

dimecres, 6 de febrer del 2008

Tibet

2 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne


Creuem el Brahmaputra, afluent sagrat del sagrat Ganges, amb una barcassa on hi cap de tot.
A l’altra riba ens espera un camió descobert, hi pugem i, tot agafant-nos com podem, igual que refugiats, intentem no caure’n. Ja us podeu imaginar el destartalament del camió i del camí... Baixem amb mal de braços de tant fer força per no caure.

dimarts, 5 de febrer del 2008

Tibet

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne



Arribem al Tibet des del Nepal, sols arribar pugem a un autobús vell i destartalat i ens dirigim cap a Tsetang a uns 195 quilòmetres de Lasha. El camí es fa camp a través, be, per una autopista en construcció. En construcció vol dir que hi ha gent agenollada picant pedres per fer-ne de petites i que les va col·locant al llarg d’un camí marcat per tal de tirar-hi l’asfalt a sobre un cop estigui ben omplert.
Tardem 14 hores per fer els 195 quilòmetres. Com que es fa llarg, baixem de l’autobús i avancem a peu. Quan ens cansem de caminar, recordeu que estem a 4000 metres d’alçada, parem, ens asseiem i esperem que l’autobús ens reculli. Pel camí mirem i som mirats.

dilluns, 4 de febrer del 2008

Tibet

2 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne



L’extensió del Tibet històric és de 25 milions de quilòmetres quadrats, la seva mitjana d’altitu, 4.000 metres, el “sostre del món”.
Al Tibet nèixen rius sagrats com el Brahmaputra, el Yang Tse o l’Indus.
La seva fauna és molt diversa, amb unes 40 espècies endèmiques de màmifers, dos de rèptils i 23 d’aus. Entre d’ells el iac, l’antílop tibetà, el panda gegant i el roig i la marmota dels himalàies.
Un dels problemes de l’ecosistema tibetà actual és la tala indiscriminada d’arbres que la Xina està duent a terme, així com l’explotació excessiva de minerals.

divendres, 1 de febrer del 2008

Una guitarra

2 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne

Una guitarra

Me la van regalar quan em voltaven
somnis dels meus setze anys, encara adolescent,
entre les meves mans que tremolaven
jo vaig prendre ben fort aquell joguet.

Varem créixer plegats, jo em vaig fer un home;
ella es va anar espatllant al meu costat.
Ara que jo la veig bruta i trencada,
m'adono del molt que l'he estimat.

Primer els amics arriben.
Quan els amics se'n van,
sols queda una guitarra
per fer d'acompanyant.

Ara l'amor arriba.
Després l'amor se'n va.
Sols queda una guitarra
i el seu cant que plora.

Ara sé d'un company que mai no enganya,
que quan m'ompli de goig cantarà amb mi;
ja tinc un amic fidel, pobra guitarra:
canta quan canto jo i plora sempre amb mi.

(Joan Manuel Serrat, 1965)

Segueixen aquest bloc


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...