Llucalcari

De les cinc torres de defensa que antigament el protegien dels corsaris, en conserva tres: la de Casa d'Amunt, la de can Simó i la de can Apol•loni. També disposa d'una petita capella on es venera la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats, a qui s'honora el 15 d'agost per les festes patronals.

Llucalcari

Llucalcari, també conegut com es Carrer, és un petit llogaret ubicat a la costa de la Serra de Tramuntana a uns tres quilòmetres de Deià en direcció a Sóller. Situat a 85 metres d'altitud, pertany al municipi de Deià i està integrat per una vintena d'edificacions que conformen una de les imatges més idíl•liques de Mallorca.

Dóna’m sa mà, amor

Dóna´m sa mà, amor,
mira que freda està;
dóna´m sa mà, amor,
freda de no estimar.

Es vidres de pluja ploren,
també plora es roser,
s´arbre fruiter també plora
i jo de plorar no en sé.

Vós, qui amb so mirar matau,
matau-me, sols que em mireu,
que m´estim més que em mateu
que viure si no em mirau.

Jo mateixa no m´entenc
ni em pot entendre ningú:
dic que no et vull i vénc
sempre morint-me per tu.

Es vent s´enduu sa rosada,
sa pols i sa terra des camí.
També s´enduu ses paraules
que me vares dir ahir.
(Maria del Mar Bonet)

Al meu pais la pluja

Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.

No anirem mai més a escola.
Fora de parlar amb els de la teua edat
res no vares aprendre a escola.
Ni el nom dels arbres del teu paisatge,
ni el nom de les flors que veies,
ni el nom dels ocells del teu món,
ni la teua pròpia llengua.

A escola et robaven la memòria,
feien mentida del present.
La vida es quedava a la porta
mentre entràvem cadàvers de pocs anys.
Oblit del llamp, oblit del tro,
de la pluja i del bon temps,
oblit de món del treball i de l'estudi.
"Por el Imperio hacia dios"
des del carrer Blanc de Xàtiva.
Qui em rescabalarà dels meus anys
de desinformació i desmemòria?

Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.
(Raimon, 1983)

Flors blaves

M’agrada el color blau, entre d’altres colors, però especialment el blau.
En psicologia del color, es diu que és el símbol de la profunditat, se li atribueixen efectes calmants i es fa servir en ambients que inviten al repòs.
És el més sobri dels colors freds, transmet serietat, confiança i tranquil•litat. Se li atribueix el poder de desintegrar les energies negatives i afavoreix la paciència, la amabilitat i la serenitat. Malgrat tot això la seva sobreexposició pot produir fatiga i depressió.

Aeroport

Els llocs més comuns, a voltes donen sorpreses artístiques. Aquest cap de setmana he passat per l’aeroport, i aquestes són imatges que he fet durant l’espera.