Costa salvatge

Viatge a Itaca
Quant surts a fer el viatge cap a Itaca
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixença.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades,
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
que vagis a ciutats a aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
que siguis vell quan fondegis la illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí
sense esperar que et dongui més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobre, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi com be t'has fet
sabràs el que volen dir les Itaques.
(Kavafis traduït al català per Carles Riba)

Costa salvatge

El golf on es troba Quiberon s’anomena Morbihan, en bretó Ar Mor-Bihan que vol dir “mar petit”. Tota la costa és molt retallada, amb nombroses illes i estuaris envaïts pel mar. La capital de la prefectura és Vannes.

Costa salvatge

Trossos de paisatge, trossos de món, racons de món. A voltes passem tant de pressa que no els veiem. Si ens aturem podem descobrir tantes coses belles! A voltes tant conegudes!

Costa salvatge

Al sud de la Bretanya, al costat de Quiberon i al llarg d'uns 18 quilòmetres, es pot gaudir de la meravellosa Côte Sauvage. Avui en dia un paratge protegit amb penya-segats, coves i grutes esmicolades a la pedra, esquerdes, tallants alternats amb petites platges; roques de totes mides i formes que fan arremolinar-se l'aigua al seu voltant.

Sitges

Record de Sitges, 1919
Corren els trens d'estiu sota vitrina
I el mar, tot blau, per un tub de carei;
Passa'm, ple d'algues i sal, el botei
I acaba'm de pintar de purpurina!
Entre els grisos i el verd de la bina
Ajustem-hi el vermell; a la Remei
Se li inflen els pits sota el jersei
Mentre fem els catorze de benzina.
Ens banyarem de frac: Som a l'introit
D'aquest diví migdia, i a cad'ú
Li cal esquif i un braç llarg i segur.
Del son, grosser, ja en parla Sigmund Freud;
Tots som el pacient número u
I un llavi destenyit no és tabú.
(J. V. Foix , Sol i de dol)

Sitges

ALBA
Això ha de ser més, això demana més, això reclama créixer,
ser contemplat és més que la meitat de l'ésser:
neix un nou paisatge amb cada nova llum,
ah presència múltiple i diversa,
matís en la fixesa del costum!
Cada objecte es dóna i es dispersa:
no és en ell mateix, és en la llum
que el volta, en la mirada que el completa,
i l'ull mateix no és si no es concreta
en una visió.
Per això elogio l'alba, la promesa, la claror:
jo tornaré a ser jo, retornarà el paisatge
-quina novetat, cada retrobament!-
i tornaré a mirar enamoradament
la ben sabuda església, la previsible platja.
Què hi serà rutina? Què hi serà sorpresa?
I en l'expectativa tènue del celatge,
elogio l'alba i visc en la promesa.
(David Jou, Poemes de Sitges)