"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
divendres, 9 de juny del 2023
dijous, 15 de desembre del 2022
Quan ve Nadal
amb el pessebre de molsa i arboç,
ens fa pensar en unes ganes molt vives,
ens fa pensar en un desig de debò,
de donar coses al Noi de la Mare,
coses que vinguin de dintre del cor,
perquè si és llum i misteri que espanta,
perquè si aguanta la bola del món,
té la carn nua ajaguda a la palla
i té les galtes mullades de plor,
i vol sentir-nos molt més a la vora,
ben acostats al voltant dels pastors,
i vol sentir a la pell les nostres ànimes
com l’alè de la mula i el bou!
Josep M. de Segarra
divendres, 17 de juny del 2022
PATUM 2022
dimarts, 12 d’abril del 2022
dimarts, 14 de desembre del 2021
La cançó dels invadits
serà damunt d'un clap de cendra:
les nostres vides les prendreu,
nostre esperit no l'heu de prendre.
Mes no serà! Per més que feu,
no passareu!
No passareu! I si passeu
quan tots haurem deixat de viure,
sabreu de sobres a quin preu
s'abat un poble digne i lliure.
Mes, no serà! Per més que feu,
no passareu!
No passareu! Y si passeu
decidirà un cop més la història,
entre el sayó que clava en creu
y el just que hi mor, de qui és la glòria.
Mes, no serà! Per més que feu,
no passareu!
A sang i a foch avançareu
de fortalesa en fortalesa,
però, què hi fa? si queda en peu
quelcom més fort: nostra fermesa!
Per'xò cantem: ”Per mes que feu,
no passareu!”
dimarts, 16 de febrer del 2021
dimarts, 22 de desembre del 2020
Bones festes
de fat tan inguarible, tan d'amargor i angoixa,
que mouen a un neguit de nàusea o pregària:
l'home que dóna almoina, l'agraïment cansat
dels nens plens de parracs i mansuetud als ulls
i altres coses que et calles per esglai o puresa.
Però el plany és només la força solitària
d'un infant que com tu és fet de fites càndides
i de llet sense història i d'anhels nebulosos.
Vénen els tres Reis Màgics a fer-li ofrena a un Nen
i encara en nits de gebre la fam i el fred perduren.
diumenge, 20 de desembre del 2020
Salvem vides
dijous, 3 de desembre del 2020
Cantem El Botó Màgic
El Pot Petit, Xiula, Dàmaris Gelabert... canten en llengua de signes catalana
dijous, 19 de novembre del 2020
Gran recapte 2020 virtual
Gran recapte d'aliments 2020
La nova realitat és una nevera buida
La COVID ha deixat a milers de famílies en situació de precarietat alimentaria i aquest any, no podem recollir aliments directament al supermercat. Aquest any, si pots, ajuda.
260.000 persones ateses des de que es va iniciar la pandèmia. Aquest any el Gran Recapte és més necessari que mai
Més informació a: Gran recapte 2020dissabte, 29 de febrer del 2020
Discurs de Clara Ponsatí a Perpinyà
divendres, 11 d’octubre del 2019
La força de la gent - #TsunamiDemocràtic
Veus: 1. Pemi Fortuny (ex-Lax’n’busto) 2. Montse Castellà 3. Esteve Tortosa (Auxili) 4. Els Catarres ( Eric Vergés i Roser Cruells ) 5. Paula Giberga (La Folie) 6. Guillem Solé (Búhos) 7. Elèctrica Dharma ( Joan i Lluís Fortuny ) 8. Gemma humet 9. Joan Reig (Els Pets) 10. Nerea Bassart 11. Cesk Freixas 12. Albert Garcia (Ítaca band) 13. Natxo Tarrés i Roger Farré (Gossos) Músics: Joan Reig (Bateria) Dani Peña (Baix) Adrià Farré (Teclats) Pemi Rovirosa (Guitarres) Xavi de la Salud (Trompetes) Kike Ordax (Saxos i flauta) Producció: Pemi Rovirosa i Arturo Torres Enregistrat a Sputnik Recording Studio (El Vendrell)
dimecres, 9 d’octubre del 2019
Un somni immens
Cançó com a resposta a la sentència injusta dels presos i preses polítiques, l'empresonament de les companyes dels CDR i la persecució constant a la dissidència política.
Artistes: Valtonyc (des de l’exili) Roba Estesa Buhos Els Catarres Suu Gemma Humet Auxili Cesk Freixas Brams Huntza Bittah Cesc Sansalvadó Joina Jo Jet i Maria Ribot Pirat’s Sound Sistema Jordi Ginesta Alidé Sans Pachawa Sound Àlex Pérez Autor: Àlex Pérez Altres lletristes: Valtonyc, Joina, Bittah i Auxili Enregistrament i mescla: Àlex Pérez i Bernat Villà Mastering: Ferran Conangla Vídeo: Gemma Martz Lettering: Nirvana Jiménez Estudi d’enregistrament: Medusa Estudio. (Agraiment a Can Pardaler, Jaume Nin, Wz Estudi,Estudio Haritz Harreguy) Músics: Isaac Romagosa (guitarra) Jaume Àvila (baix) Oscar Jorba (bateria) Mario Coloma (teclats) Maria Cofan (trombó) Klaus Stroink (trompeta) Jofre Alemany (saxo) Dansa: Yandra de la Mano Lorenzo Silvia Gallifa Royo Jana Vaqués
dimecres, 27 de febrer del 2019
La Cançó dels Invadits "No passareu!"
No passareu! I si passeu,
dimarts, 18 de desembre del 2018
ARA QUE L’ANY S’ACABA - MIquel Martí i Pol
Invoco els dies clars, ara que sé
que me’n desposseeix el temps.
No em vull
subjecte a cap designi que no pugui
sotmetre al ritme encès de les paraules.
A poc a poc, desfaig els rulls del vent.
La font degota lenta i m’acompassa
la mirada i la veu.
Tot se’n revela nou, però l’espera
m’adorm les mans. Només els ulls completen
el cicle tants de cops iniciat
i abandonat.
Propòsits?
Quins propòsits?
diumenge, 18 de març del 2018
dissabte, 21 d’octubre del 2017
Gran Recapte del Banc d'Aliments 2017
Preocupació al Gran Recapte d'Aliments per no poder assolir la xifra de voluntaris suficients
divendres, 22 de setembre del 2017
Independència!
Ja fa molt de temps que no plou.
S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula
pels carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s'alci
la pols que hi ha pertot
i l'aire no esdevingui, diuen, irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l'aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe.
I, tan mateix, la remor persisteix.
dissabte, 25 de març del 2017
VIDA - Lluís Llach i Estrella Morente
Potser em deixin les paraules
o potser em deixeu vosaltres
o només els anys em posin
a mercè d’alguna onada,
a mercè d’alguna onada.
Mentre tot això m’arriba,
que a la força ha d’arribar-me,
potser tingui temps encara
de robar-li a la vida
i així omplir el meu bagatge.
Mentre tot això m’arriba... vida, vida!
Encara veig a vegades,
de vegades veig encara
els meus ulls d’infant que busquen,
més enllà del glaç del vidre,
un color a la tramuntana.
M’han dit les veus assenyades
que era inútil cansar-me;
però a mi un somni mai no em cansa,
i malgrat la meva barba
sóc infant en la mirada.
A vegades veig encara... vida, vida!
Si em faig vell en les paraules,
si em faig vell en les paraules
per favor tanqueu la porta
i fugiu de l’enyorança
d’una veu que ja s’apaga.
Que a mi no m’ha de fer pena,
que a mi no em farà cap pena
i aniré de branca en branca
per sentir allò que canten
nous ocells del meu paisatge.
Que a mi no em farà cap pena... és vida, vida!
Si la mort ve a buscar-me,
si la mort ve a buscar-me
té permís per entrar a casa,
però que sàpiga des d’ara
que mai no podré estimar-la.
I si amb ella he d’anar-me’n,
i si amb ella he d’anar-me’n,
tot allò que de mi quedi,
siguin cucs o sigui cendra
o un acord del meu viatge,
vull que cantin aquest signe... vida, vida!
Potser em deixin les paraules
o potser em deixeu vosaltres
o només els anys em posin
a mercè d’alguna onada,
a mercè d’alguna onada.
Mentre tot això m’arriba... vida, vida!
Mentre tot això m’arriba... vida, vida!


