Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006

dijous, 15 d’octubre del 2026

Adeu i moltes gràcies, d’Altsasu estant

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne


(extret de Vilaweb)

Han passat deu anys i el calendari ens ofereix dates gairebé idèntiques per a la celebració de la Fira d’Altsasu, el cap de setmana del 16, 17 i 18 d’octubre. Aquella nit del 14 al 15 va començar una història inoblidable per al nostre poble: una baralla entre joves de la localitat i dos guàrdies civils de paisà i les seves parelles va desencadenar un tsunami polític, social i mediàtic que no es va viure solament a la nostra zona, sinó que es va estendre a tot el País Basc i va arribar a més indrets de l’estat espanyol, especialment a Catalunya, i també a fora, amb el nom de cas Altsasu.

Ha passat una dècada i encara ens trobem gent que ens demana per la situació dels joves. Recordem que el març d’aquest 2026 el darrer condemnat va acabar de complir la pena, de manera que volem que aquest escrit serveixi d’informació i, alhora, de comiat definitiu.

Efectivament, hem viscut una situació de càstig i venjança contra aquests joves que ha durat deu anys. A l’origen hi va haver uns fets que no es van poder aclarir, però pensem que, com que hi havia implicats la Guàrdia Civil i joves d’Altsasu, els aparells de l’estat espanyol van prendre la decisió d’intervenir-hi directament. No oblidem –i així es va demostrar durant el procés judicial– el poder que té la Guàrdia Civil, ni tampoc la situació política que hi havia al País Basc, que avançava cap a una normalització i una convivència democràtica.

A partir d’aquesta decisió es va construir allò que vam definir com un muntatge polític, mediàtic i judicial, que va donar pas a un llarg recorregut repressiu i a un escàndol social de grans dimensions.

Tot allò que va comportar ja és recollit a la web www.altsasumemoria.com, com un exercici de memòria per a no oblidar aquesta història viscuda a Sakana.

És curiós, a més de real, observar que durant aquests anys es repeteixen casos i situacions d’injustícia en què conflueixen els mateixos elements, fins i tot en l’àmbit del llenguatge i dels mitjans de comunicació. Termes com ara “lawfare”, “politització de la justícia”, “dret de presumpció d’innocència”… es repeteixen actualment en més casos de càstig a la dissidència política, tant dins el País Basc com a fora, i ens recorden aquella situació injusta que ens va tocar viure i sofrir.

Però canviem de relat, perquè aquella inoblidable cançó solidària que ens van regalar, “Aurrera Altsasu”, ens deia que havíem de treure la part millor d’allò que era pitjor.

Amb aquest escrit de comiat volem agrair-vos tot el suport rebut durant aquest recorregut. Ha estat d’una magnitud tan gran, tant quantitativament com qualitativament, i tan proper i sincer, que no volem dir noms per no deixar-nos ningú.

Si abans esmentàvem la coincidència en l’ús de determinades reivindicacions (justícia, drets humans) amb els nombrosos casos de repressió que hem de suportar al nostre país, també volem remarcar la grandesa d’unes altres paraules que ens reconfortava fer servir: SOLIDARITAT, EMPATIA…

La immensa solidaritat rebuda no té preu. Tenim clar que la millor manera de correspondre-us és comprometre’ns amb les situacions d’injustícia que cada dia apareixen davant els nostres ulls.

Una abraçada a tothom qui, des de tants indrets, vau mostrar el vostre rebuig a la condemna i ens vau transmetre la vostra solidaritat i, una vegada més, una besada a tots els habitants d’Altsasu per la vostra proximitat i el vostre suport.

Altsasu Gurasoak són les mares i pares dels joves condemnats

dijous, 1 d’octubre del 2026

1 d'octubre - ARA MATEIX

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
ARA MATEIX
Miquel Martí i Pol



Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.


dijous, 15 de desembre del 2022

Quan ve Nadal

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne

 

Quan ve Nadal, la cançó del miracle
amb el pessebre de molsa i arboç,
ens fa pensar en unes ganes molt vives,
ens fa pensar en un desig de debò,
de donar coses al Noi de la Mare,
coses que vinguin de dintre del cor,

perquè si és llum i misteri que espanta,
perquè si aguanta la bola del món,
té la carn nua ajaguda a la palla
i té les galtes mullades de plor,
i vol sentir-nos molt més a la vora,
ben acostats al voltant dels pastors,
i vol sentir a la pell les nostres ànimes
com l’alè de la mula i el bou!

Josep M. de Segarra

divendres, 17 de juny del 2022

PATUM 2022

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
L’impressionant cant de “Els segadors” a la Patum després de dos anys marcats per la pandèmia (via Vilaweb)


dimarts, 14 de desembre del 2021

La cançó dels invadits

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
 No passareu! I si passeu, 
serà damunt d'un clap de cendra: 
les nostres vides les prendreu, 
nostre esperit no l'heu de prendre. 
Mes no serà! Per més que feu, 
no passareu! 

No passareu! I si passeu 
quan tots haurem deixat de viure, 
sabreu de sobres a quin preu 
s'abat un poble digne i lliure. 
Mes, no serà! Per més que feu, 
no passareu! 

No passareu! Y si passeu 
decidirà un cop més la història, 
entre el sayó que clava en creu 
y el just que hi mor, de qui és la glòria. 
Mes, no serà! Per més que feu, 
no passareu! 

A sang i a foch avançareu 
de fortalesa en fortalesa, 
però, què hi fa? si queda en peu 
quelcom més fort: nostra fermesa! 
Per'xò cantem: ”Per mes que feu, 
no passareu!”

APEL·LES MESTRES
Flors de sang, 1915

Poema que van ser l'origen del lema espanyol "No pasaran" adoptat per l'exèrcit republicà contra l'exèrcit rebel franquista, a la Guerra Civil (1936-39). 
Va ser escrit per Apel·les Mestres en protesta per la invasió de Bèlgica durant la Primera Guerra Mundial. 
Per aquest poema, França el va distingir com a Cavaller de la Legió d’Honor i també li va concedir les Palmes Acadèmiques de França. 

dimarts, 22 de desembre del 2020

Bones festes

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne

SORPRESES

Vénen contrasts que couen i que tenen ferides
de fat tan inguarible, tan d'amargor i angoixa,
que mouen a un neguit de nàusea o pregària:
l'home que dóna almoina, l'agraïment cansat
dels nens plens de parracs i mansuetud als ulls
i altres coses que et calles per esglai o puresa.
Però el plany és només la força solitària
d'un infant que com tu és fet de fites càndides
i de llet sense història i d'anhels nebulosos.
Vénen els tres Reis Màgics a fer-li ofrena a un Nen
i encara en nits de gebre la fam i el fred perduren.

Joan Valls i Jordà (Alcoi, 1919-1989), del llibre Paradís en Blanc

diumenge, 20 de desembre del 2020

Salvem vides

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne

El govern de les Illes Balears ha publicat un anunci, titulat “Salvem Vides”, que cerca d’evitar una tercera onada de la covid després de les festes nadalenques. 

dijous, 3 de desembre del 2020

Cantem El Botó Màgic

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne

 El Pot Petit, Xiula, Dàmaris Gelabert... canten en llengua de signes catalana



Cantem El Botó Màgic’ és el videoclip col·lectiu en llengua de signes catalana que la Fundació Aspasim ha creat per al Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat 2020 – 3 de desembre 2020

dijous, 19 de novembre del 2020

Gran recapte 2020 virtual

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne

 Gran recapte d'aliments 2020

La nova realitat és una nevera buida

La COVID ha deixat a milers de famílies en situació de precarietat alimentaria i aquest any, no podem recollir aliments directament al supermercat. Aquest any, si pots, ajuda.


260.000 persones ateses des de que es va iniciar la pandèmia. Aquest any el Gran Recapte és més necessari que mai

Més informació a: Gran recapte 2020

dissabte, 29 de febrer del 2020

Discurs de Clara Ponsatí a Perpinyà

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
És una enganyifa contraposar el diàleg a la independència’, ha esgrimit. Per Ponsatí, ‘de res serveix ajornar la independència’ ni tampoc cercar lloc dins de l’estat espanyol, perquè creu que els catalans no hi tindran lloc ‘si no deixen de ser espanyols’.


29 de febrer de 2020
Perpinyà, Catalunya

divendres, 11 d’octubre del 2019

La força de la gent - #TsunamiDemocràtic

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne

Veus: 1. Pemi Fortuny (ex-Lax’n’busto) 2. Montse Castellà 3. Esteve Tortosa (Auxili) 4. Els Catarres ( Eric Vergés i Roser Cruells ) 5. Paula Giberga (La Folie) 6. Guillem Solé (Búhos) 7. Elèctrica Dharma ( Joan i Lluís Fortuny ) 8. Gemma humet 9. Joan Reig (Els Pets) 10. Nerea Bassart 11. Cesk Freixas 12. Albert Garcia (Ítaca band) 13. Natxo Tarrés i Roger Farré (Gossos) Músics: Joan Reig (Bateria) Dani Peña (Baix) Adrià Farré (Teclats) Pemi Rovirosa (Guitarres) Xavi de la Salud (Trompetes) Kike Ordax (Saxos i flauta) Producció: Pemi Rovirosa i Arturo Torres Enregistrat a Sputnik Recording Studio (El Vendrell)

dimecres, 9 d’octubre del 2019

Un somni immens

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne

Cançó com a resposta a la sentència injusta dels presos i preses polítiques, l'empresonament de les companyes dels CDR i la persecució constant a la dissidència política.
Artistes: Valtonyc (des de l’exili) Roba Estesa Buhos Els Catarres Suu Gemma Humet Auxili Cesk Freixas Brams Huntza Bittah Cesc Sansalvadó Joina Jo Jet i Maria Ribot Pirat’s Sound Sistema Jordi Ginesta Alidé Sans Pachawa Sound Àlex Pérez Autor: Àlex Pérez Altres lletristes: Valtonyc, Joina, Bittah i Auxili Enregistrament i mescla: Àlex Pérez i Bernat Villà Mastering: Ferran Conangla Vídeo: Gemma Martz Lettering: Nirvana Jiménez Estudi d’enregistrament: Medusa Estudio. (Agraiment a Can Pardaler, Jaume Nin, Wz Estudi,Estudio Haritz Harreguy) Músics: Isaac Romagosa (guitarra) Jaume Àvila (baix) Oscar Jorba (bateria) Mario Coloma (teclats) Maria Cofan (trombó) Klaus Stroink (trompeta) Jofre Alemany (saxo) Dansa: Yandra de la Mano Lorenzo Silvia Gallifa Royo Jana Vaqués

dimecres, 27 de febrer del 2019

La Cançó dels Invadits "No passareu!"

1 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne




No passareu! I si passeu, 
serà damunt d'un clap de cendra: 
les nostres vides les prendreu, 
nostre esperit no l'heu de prendre. 
Mes no serà! Per més que feu, 
no passareu! 

No passareu! I si passeu 
quan tots haurem deixat de viure, 
sabreu de sobres a quin preu 
s'abat un poble digne i lliure. 
Mes, no serà! Per més que feu, 
no passareu! 

No passareu! I si passeu 
decidirà un cop més la història, 
entre el sayó que clava en creu 
I el just que hi mor, de qui és la glòria. 
Mes, no serà! Per més que feu, 
no passareu! 

A sang i a foch avançareu 
de fortalesa en fortalesa, 
però, què hi fa? si queda en peu 
quelcom més fort: nostra fermesa! 
Per'xò cantem: ”Per mes que feu, 
no passareu!”

(Apel·les Mestres, 1915 Flors de Sang)

dimarts, 18 de desembre del 2018

ARA QUE L’ANY S’ACABA - MIquel Martí i Pol

1 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne

Invoco els dies clars, ara que sé
que me’n desposseeix el temps.
No em vull
subjecte a cap designi que no pugui
sotmetre al ritme encès de les paraules.

A poc a poc, desfaig els rulls del vent.
La font degota lenta i m’acompassa
la mirada i la veu.

Tot se’n revela nou, però l’espera
m’adorm les mans. Només els ulls completen
el cicle tants de cops iniciat
i abandonat.
Propòsits?
Quins propòsits?

dissabte, 21 d’octubre del 2017

Gran Recapte del Banc d'Aliments 2017

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Del diari Ara

Preocupació al Gran Recapte d'Aliments per no poder assolir la xifra de voluntaris suficients

La iniciativa se celebrarà els propers dies 1 i 2 de desembre 

Ja hi ha dates per a l'inici de la novena edició del Gran Recapte d'Aliments. Els quatre bancs d'aliments que en formen part han confirmat que la iniciativa se celebrarà els propers dies 1 i 2 de desembre i tindrà com a lema 'Tones de voluntat'. Davant la situació política que està vivint el país, l'organització ha mostrat la seva preocupació per no poder aconseguir la xifra de voluntaris necessària. De fet, Lluís Fatjó, el director del Banc dels Aliments de Barcelona, ha volgut destacar que "no podem oblidar que hi ha altres realitats", en referència al fet que ara mateix la ciutadania està focalitzada en temes més polítics. 
Fatjó també ha aprofitat per fer una crida a altres entitats que puguin prestar una nau industrial on poder fer la classificació dels aliments. Aquesta és una de les parts fonamentals de la iniciativa, i per això el director ha fet el reclam. 
En referència al voluntariat que es necessita per assegurar l'èxit de la recaptació, Joan Vila, president de la Federació Catalana de Bancs d'Aliments, ha assenyalat que l'objectiu és arribar a les xifres del 2016, pel que fa a les tones d'aliments i voluntaris. I és que, tot i les dificultats inicials, l'any passat es va comptar amb una col·laboració de 26.000 voluntaris i es van recaptar 4.374 tones d'aliments. 
Qui s'ha mostrat més optimista ha estat Roser Brutau, presidenta en funcions del Banc dels Aliments. Brutau ha assegurat que "de problemes sempre n'hem tingut i sempre els hem aconseguit superar". 
Aliments bàsics sota el lema 'Tones de voluntat'
En aquesta novena edició, es vol posar el focus a cridar l'atenció de les persones per formar part del voluntariat durant els dies que dura la campanya. Per fer-ho, han realitzat un total de 15 espots de televisió, 15 gràfiques de premsa i 4 falques de ràdio, distribuïts en dues fases: la crida de voluntaris i la crida de donacions. Han tingut la col·laboració de persones famoses, com el pilot de motociclisme Àlex Marquez, la waterpolista Anni Espar o la periodista Gemma Nierga, entre altres personalitats de diferents àmbits. 
Com és habitual, la campanya pretén recollir aliments nutritius de llarga durada, com ara oli, llet i conserves, que acaben representant el 25% del que es replega durant l'any. 
El Gran Recapte també oferirà la possibilitat de participar a través de la web www.bancdelsaliments.org

divendres, 22 de setembre del 2017

Independència!

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt de temps que no plou.
S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula
pels carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s'alci
la pols que hi ha pertot
i l'aire no esdevingui, diuen, irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l'aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe.
I, tan mateix, la remor persisteix.
Miquel Martí i Pol

Segueixen aquest bloc


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...