Barcelona

Gibbs

Les fotos són del dia 20, quan el varem anar a buscar i estrenava corretja. Mai n'havia dut!!

El Gibbs va nèixer el 5 d'abril. El 17 d'octubre es va escapar durant una passejada, i en anar a agafar-lo es va posar a jugar. Malgrat l'ajut d'alguns vianants, en un salt, va passar a la calçada just al moment que passava un camió... Sempre t'estimarem!!!

Nit de Sant Joan

Una companya de feina, la Yvonne, ens va dur tres espelmes per la nit de Sant Joan.
Ens explicà que s’han d’encendre les tres a l’hora, en un lloc arrecerat, i esperar que cremin, tot i anant vigilant “com” cremen.

Tres espelmes de tres colors: vermell, que simbolitza l’espiritualitat, la vitalitat; daurada o groga, que simbolitza la fortuna; platejada o blanca, que simbolitza la salut.

En funció de com cremen ens anuncien l’estat durant l’any de una o l’altre tret.
El millor que es que cremin poc a poc; si crema molt ràpid, compte!!!


Darrera la nit màgica de Sant Joan, potser la nit més màgica de la tradició catalana, hi ha molts costum, tant al voltant del foc, com de l’aigua, i també de les herbes.
És aquesta nit quan les herbes remeieres tenen la seva màxima càrrega d’eficàcia, és el moment de collir-les.

La nit de Sant Joan a la Viquìpèdia.

Santa Maria de Ripoll

La construcció de la primera església finalitzà al 977. L’abat Arnulf havia fet construir les cinc naus amb cinc absis, i la feu acabar amb sostre de fusta. L’abat Oliba li va afegir un transsepte i set absis, va obrir la cripta i va emmarcar l'entrada amb un pòrtic decorat amb dos campanars a cadascun dels costats, les ampliacions d’Oliba es varen acabar al 1032.
Una reconstrucció realitzada al 1830 va reduir les naus de cinc a tres.

El claustre consta de dos pisos i, malgrat va ser iniciat al 1180, no es va acabar fins al principi del segle XV.

Al monestir hi ha les restes mortals d'alguns comtes de Besalú i d'alguns comtes de Barcelona.

Santa Maria de Ripoll

Monestir benedictí fundat al 880 pel Comte Guifré el Pelós, va arribar al seu màxim esplendor amb l’Abat Oliba.

Oliba va néixer a Besalú al 971, comte de Berga i Ripoll, bisbe Vic (1018), i finalment (1008) abat de Ripoll i de Sant Miquel de Cuixà, on va morir el 30 d’octubre de 1046, als 75 anys d’edat.
Va fundar el Monestir de Montserrat i va restaurar les ciutats de Manresa i Cardona.

Fou una de les figures principals en la gestació de la cultura catalana i gran impulsor de l’art romànic.

Va intervenir com a mediador entre les disputes entre nobles, en un moment, a partir del 1020-1030, en el qual s’està formant un nou sistema feudal i els nobles actuen arbitràriament en detriment dels pagesos que són espoliats pels nobles.
Finalment al 1022, en un sínode celebrat a Elna, Oliba proposa l’establiment de la Pau i Treva de Déu: estableix el dret de refugi que l’església oferia dins el temple i a les sagreres; prohibia les accions bèl•liques durant un temps determinat, de dissabte al vespre fins al final del diumenge, posteriorment ampliat des del dijous fins al diumenge; la protecció emparava els pagesos i els seus domicilis sota pena d’excomunió.

Uns creuen que fou enterrat a Sant Miquel de Cuixà, altres a Ripoll, però no s’ha trobat la seva tomba.

Més informació a la viquipèdia.

Sant Joan de les Fonts

L’Estada de Juvinyà, o castell de Sant Joan, és l’edifici romànic civil més antic de Catalunya, data dels segles XII – XIV.
És una casa senyorial fortificada, edificio principal i torre de defensa, situada vora el riu Fluvià.
Abans de construir-hi la fortificació hi hagué un molí fariner hidràulic, datat, aproximadament, als voltants dels segles XIII.

Fou declarat Monument d’Interès Nacional l’any 1972 i actualment, des del 2005, hi ha el Centre d’Interpretació del Territori de Sant Joan de les Fonts.

Sant Joan també compta amb un pont data al segle XIII, reconstruït al segles XV després dels terratrèmols que assolaren la comarca. És construït amb pedra volcànica.

Roselles

La Rosella a la Viquipèdia, clican aquí.

Ossera

Herbes Nogués, qui no les coneix?
La Suzzette és la que fa els cursos de cuina per la festa de les Trementinaires i d’altres durant l’any tant de cuina amb herbes com de remeis medicinals o preparats amb herbes. També s’ocupa d’una casa rural.
A la casa hi té una petita botiga i un petit jardí amb diferents herbes.

Tampoc cal parlar massa de la formatgeria el Serrat Gros, els seus formatges també són coneguts. Serrat Gros, Lo Pebrat, el Tupí d’Ossera, són força coneguts. Els podem trobar, visitar i comprar-ne a Cal Codina.

I la última visita a Ossera (ens varem haver de deixar per un altre dia altres visites) fou per les melmelades i conserves de Cal Casal. Melmelades d’albercoc i roses, de poma i menta, d’ortigues, de taronja i pastanaga... I conserves de bolets diversos.
També fan tallers diversos de melmelades de fruites del temps i conserves de bolets en vinagre.
També té un petit receptari de cuina amb els seus productes.

Com veieu un poble digne de visitar pels amants de la gastronomia.

Ossera

És una entitat de població que depèn de l’ajuntament de la Vansa i Fórnols, al 2005 tenia una població de 24 habitants. Antigament hi havia hagut un castell documentat al 1107. Encara s’hi troba l’església de Sant Quirze.
Les dones del poble, i dels pobles del voltant, es dedicaven a la venda ambulant de trementina i olis d’avet i altres herbes i remeis, les trementinaires.
L’última trementinaire viva coneguda era d’aquest poble, la Sofia, que va fer el seu últim viatge al 1982.

Un poble d’artesans digne de ser visitat. Podeu veure un tríptic amb les adreces dels artesans aquí.

Tot el poble és decorat amb escultures de Nico de Winter, un escultor holandés que viu a Ossera i on hi té un taller obert a qui el vulgui visitar.

El proper post, més artesans.

Sambucus nigra - Saüc

Com deia, aquest any, durant la festa de les Trementinaires, he fet el curs de cuina amb saüc.

El saüc es un arbust d’uns 2-4 metres d’alçada, amb escorça de color gris i rugosa, fulles verd fosc compostes de 5-7 folíols i ovalades amb el marge del limbe serrat, flors blanques petites d’olor agradable i dolç agrupades en grans corimbes, i fruit rodons de color negre brillant agrupats en raïms.

Aquest arbust el trobem bàsicament a l'entorn europeu, especialment a les conques del Mediterrani. El seu clima idoni és a les muntanyes mitjanes i en dominis de les rouredes, fins a 1200m i, en ocasions, a 1800m. Indrets frescos i humits, boscos de ribera i bardisses.

Es sols trobar prop de cases de pagès on creix fins arribar a la mida d’un arbre, ja que es considera protector de la casa. Per mostrar-ne el respecte hom es treia el barret davant de l’arbre.

Les qualitats medicinals són moltes, tant de les flors, com dels fruits (baies), fins i tot de les fulles i l’escorça.

En podeu trobar més informació a la Wiquipèdia.

Les receptes del curs de cuina amb saüc aquí.