El cap de setmana hi havia al festa de les trementinaires.
Les dones de la vall tenien gran coneixença de les plantes, les seves virtuts medicinals i els processos d'elaboració de remeis ancestrals adquirits per transmissió oral.
Es dedicaven a collir herbes medicinals i a preparar remeis. Marxaven un o dos cops l'any i podien ser fora des de tant sols uns dies fins a quatre mesos. La majoria de les trementinaires seguien sempre la mateixa ruta, ja que la major part de les masies on anaven esdevenien els clients d'any rere any.
El seu nom el deuen a la trementina, el remei que més popularitat els va donar.
La última trementinaire, la Sofia d'Ossera, va sortir per darrer cop l'any 1982 per les terres catalanes, a practicar el seu ofici.
Durant el cap de setmana es realitzen un seguit d'activitats relacionades amb aquest vell ofici tant desconegut a casa nostra. Degut a les pluges algunes de les activitats es varen haver de suspendre, altres no, com el taller de cuina de l’ortiga. Del qual en parlaré en el proper post i en penjaré receptes a Delícies del Rebost.
2 comentaris:
Bé aquesta es una professio desapareguda peró per sort els coneixements populars sobre el tema s'han conservat.
No sabia què era una trementinaire, francament. Sí que és una llàstima que desapareguin activitats com aquesta, que devia ser centenària com a mínim. Però com diu l'Striper, si més no el pòsit queda i el podem aprofitar!
Publica un comentari a l'entrada