OBSTINAT
Vell romaní;
les branques s’assecaven
una per una...
El darrer hivern
semblava que et mories
a poc a poc.
Mes, amb la pluja,
la branca que et quedava
retroba el verd.
Vell caparrut,
has vençut la sequera,
el vent i el sol.
(Marc)
dijous, 19 de juny del 2008
OBSTINAT
Vell romaní;
les branques s’assecaven
una per una...
El darrer hivern
semblava que et mories
a poc a poc.
Mes, amb la pluja,
la branca que et quedava
retroba el verd.
Vell caparrut,
has vençut la sequera,
el vent i el sol.
(Marc)
cerca per:
Catalunya,
Flora,
Marc,
Península Ibèrica
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Unes imatges precioses , amnides de pluja com el poema.
Hola! Fas unes fotos precioses. Tens una sensibilitat molt fina a l'hora de captar les imatges. Aquestes fotos de les plantes amb llàgrimes d'aigua damunt són fantàstiques. El text que les acompanya és una delícia. Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada