La ortiga, una de les males herbes més habituals i de les que tothom fuig, és també una de les plantes que més aplicacions medicinals posseeix.
Planta herbàcia perenne, completament coberta amb pèls. Aquests cabells, tenen forma de minúscules ampolles plenes d’un líquid irritant, compost en gran part per àcid fòrmic, que provoca coïssor en contacte amb la pell.
Els pèls son molt durs i fràgils, per lo qual, sols amb un petit frec, es trenquen.
Per al seu ús medicinal es fan servir principalment les fulles, però també l’arrel i les llavors. És rica en olis essencials, sals, vitamines i minerals. Els remeis amb ortiga es fan servir per depuratius general, diürètics, gota, reumatismes, diabetis (és hipoglucemiant), pel sistema vascular, reconstituent degut al seu alt grau de vitamines i minerals, antidiarreic, per tractar les anèmies...
Té 2 vegades més ferro que els espinacs, 100 vegades més calci que una poma, 2 vegades mes fòsfor que la pastanaga, 2 vegades més sodi que un nap, 6 vegades més vitamina C que una taronja, 10 vegades més vitamina B2 que un tomàquet...
La urticària es perd amb la cocció, com també amb el picat ben fi i macerat amb vinagre.
Per cuinar cal aprofitar la part superior de la planta no florida, i els brots més tendres.
Val la pena recollir-les i cuinar-les, assecar-les o preparar-ne conserves.
4 comentaris:
A mes bona sanisima..
Ostres, recordo de petita haver-me fregat contra una sense saber-ho! ai com picava!
ai, ai, només de veure-la em venen uns records... Sóc força patosa i he caigut sobre el camp d'ortigues més d'un cop... ni t'ho explico. Per si un cas, i per allò que dic de ser patosa, no intentaré collir-ne per a cuinar. Visca l'enciam: té menys nutrients i propietats però, per a mi, és una mica més segur! ;-)
La meva filla ha viscut uns anys a Àustria i sempre explica que feien sopa d'ortigues, com una cosa molt normal.
Publica un comentari a l'entrada