Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006

dijous, 19 de juny del 2008




OBSTINAT

Vell romaní;
les branques s’assecaven
una per una...

El darrer hivern
semblava que et mories
a poc a poc.

Mes, amb la pluja,
la branca que et quedava
retroba el verd.

Vell caparrut,
has vençut la sequera,
el vent i el sol.

(Marc)

2 comentaris:

Striper ha dit...

Unes imatges precioses , amnides de pluja com el poema.

Francesc ha dit...

Hola! Fas unes fotos precioses. Tens una sensibilitat molt fina a l'hora de captar les imatges. Aquestes fotos de les plantes amb llàgrimes d'aigua damunt són fantàstiques. El text que les acompanya és una delícia. Salutacions.

Segueixen aquest bloc


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...