Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006

divendres, 1 de febrer de 2008

Una guitarra


Una guitarra

Me la van regalar quan em voltaven
somnis dels meus setze anys, encara adolescent,
entre les meves mans que tremolaven
jo vaig prendre ben fort aquell joguet.

Varem créixer plegats, jo em vaig fer un home;
ella es va anar espatllant al meu costat.
Ara que jo la veig bruta i trencada,
m'adono del molt que l'he estimat.

Primer els amics arriben.
Quan els amics se'n van,
sols queda una guitarra
per fer d'acompanyant.

Ara l'amor arriba.
Després l'amor se'n va.
Sols queda una guitarra
i el seu cant que plora.

Ara sé d'un company que mai no enganya,
que quan m'ompli de goig cantarà amb mi;
ja tinc un amic fidel, pobra guitarra:
canta quan canto jo i plora sempre amb mi.

(Joan Manuel Serrat, 1965)

2 comentaris:

Sylvie ha dit...

Encara recordo on i quan va i tenir la mevs primera guitarra. Despres la vai vendre i amb els diners que vai treure i el que em treia donant classes vai comprar una de les dos que tinc ara, preciosa, acustica... aix!!

Sara Maria ha dit...

Doncs jo encara conservo la meva primera guitarra... I en tinc dues més, una també acústica. També tinc la guitarra del meu avi, però aquesta ja és de col·leccionistai és la que sona millor de totes.

Segueixen aquest bloc

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...