"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
dilluns, 25 de febrer del 2008
El meu barri
Ahir a la tarda, cap el tard, vaig sortir a passejar amb un amic. Donant voltes pel barri li anava dient, aquí vaig anar a escola, aquí jugàvem, aquí veníem a prendre alguna cosa quan érem jove… Hi ha llocs que no han canviat, altres ni s’assemblen al que eren. He viscut al mateix barri durant 45 anys, i crec que és una riquesa haver crescut, canviat, amb ell. Els canvis que hi descobreixo em fan ser més conscient dels meus propis canvis.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
M'encanta aquest mosaïc barceloní! La de tons verdosos és la plaça de la Vila de Madrid?
Si Ferran, amb l'edifici de l'Ateneu al fons.
Doncs la foto la trobo especialment maca!
Hola Sara: T'escric des d'Eivissa, on visc des de fa tres anys, però tambè sóc ( d'alguna manera) del barri. Els meus avis vivien a Sant Pere Mitjà i jo vaig anar a escola a la salle comtal, front per front amb el palau de la música.(tota la meva vida escolar, des de ben petit fins als divuit anys)...ai, quin rotllo. Només dir-te que tinc un lligam sentimental amb el barri i que m'ha vingut una mena de melangia al veure el teu blog, que, d'altre banda, es preciós. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada